Steve Kerr, nou vegades campió de l’NBA com a jugador dels Bulls i els Spurs i tècnic dels Warriors, ho deia ahir clar: “Ja no estem al 1992.” Era l’any en què els Estats Units van portar el Dream Team als Jocs Olímpics de Barcelona 92, amb Màgic, Jordan, Bird i companyia per arrasar i donar espectacle. Això ja ha passat a la història, sobretot perquè els jugadors europeus no només són estrelles al Vell Continent, sinó que ara són referents a l’NBA, com Jokic, Antetokounmpo, Doncic... i també Scröder, els germans Wagner, Theis, que si els sumes a referents de l’Eurolliga com Obst o Voigtman poden provocar un terratrèmol. Com el que va fer ahir Alemanya eliminant els Estats Units. Uns alemanys que van establir el rècord contra els Estats Units superant els 110 que li havia fet Lituània i en un partit en què van sumar 224 punts, cosa que no havia passat en cap mundial en aquest segle. Els de Herbert van fer 40 minuts de fantasia, espectaculars, d’un talent brutal, contra un Estats Units que també van estar encertat. Però sempre va anar a remolc perquè als NBA se’ls va afegir un Voigtmann sublim, un Thiemann totterreny i sobretot un Obst que portava una mitjana de 8,7 punts i va acabar amb 24. Un triple seu amb 107-108 quan els americans havien retallat 10 punts, va ser definitiu. L’aparició d’Edwards semblava que decantaria el partit, però no va poder tot sol. Per la seva banda, Sèrbia també va dominar des del salt inicial el Canadà del català Jordi Fernández. Els canadencs no van estar còmodes i les seves estrelles es van carregar de faltes. Els serbis, amb un joc col·lectiu de primer ordre, talent per donar i vendre, van trobar en Bogdanovic la seva estrella, però el van secundar tots els altres. El seleccionador, Svetislav Pesic, es planta així en la seva quarta final d’un gran torneig després de guanyar l’or en els europeus del 1993 i 2001 i ser campió del món el 2002. La curiositat és que el 1993 va guanyar un europeu com a seleccionador d’Alemanya, el rival demà en la gran final del mundial.