No és fàcil i tothom ho sap. L’any posterior a Jasikevicius, amb el pes que hi tenia, i a Mirotic, amb el lideratge que hi exercia, obliga el Barça d’enguany a recomençar. D’entrada, amb l’aposta de Roger Grimau com a tècnic, un entrenador de la casa que té l’oportunitat acompanyat del seu equip al Barça B amb Víctor Sada, i un altre català, Carles Marco. La plantilla s’ha espanyolitzat amb l’arribada de fitxatges bomba: Willy Hernangómez (ex-NBA), Joel Parra (ex-Penya) i Dario Brizuela (ex-Unicaja). I sobretot l’arribada sorpresa de qui va ser número 2 del draft de l’NBA, Jabari Parker (28 anys), que si està mínimament bé físicament marcarà diferències. S’han mantingut Da Silva, Vesely, Satoransky, Kalinic, Laprovittola, Nnaji i Paulí, que arriben descansats sense mundial. El retorn del cedit a Granada Caicedo i el lituà Jokubaitis, juntament amb el millor Abrines dels últims temps, completen una plantilla que ha de lluitar per tot. El calendari comença fent pujada i, ja se sap, al Barça hi ha poca paciència. El club té la carta guardada per poder fitxar un dos o un tres en el mercat i podria ser nord-americà.

El Joventut, amb nova samarreta, ha perdut dues peces fonamentals com eren Joel Parra (Barça) i el capità Albert Ventura (Breogán). El seu adeu ha fet perdre sobretot molt caràcter, orgull i amor propi, que en moments complicats eren decisius. També ha marxat la sensació dels play-off Kyle Guy (Panathinaikòs), i Ellenson ha anat a fer diners al Japó i Birgander ha marxat amb Sito Alsono a Múrcia. Han marxat cinc peces i n’han arribat tres: Andrews, Onuaku i DeShaun Thomas, tres garanties de resultat immediat. Al seu costat, però, s’aposta un any més per l’ADN Joventut, amb oportunitats per a Pep Busquets en un any clau i Yannick Kraag en la posició de tres, Miguel Malik Allen en el 4 i Jordi Rodríguez, campió del món U19, guanyant-se els minuts gràcies sobretot a una mà privilegiada. El pivot portuguès Prey necessitarà rodatge al Prat. Tot aquest còctel, liderat pel trident Vives, Ribas i Tomic, una seguretat però amb un any més. L’estructura d’equip permetrà més rotacions i arribar millor al tram final en una temporada en què hi torna a haver l’ACB, però sobretot el repte de conquerir l’Eurocup. Serà l’any?

El Bàsquet Manresa ja té feina avançada i no ha fet gaires experiments per fer possible una cosa difícil en un club que utilitzen com a trampolí. El director esportiu, Xevi Pujol, ha aconseguit renovar fins a nou peces que ja hi havia el curs passat i això fa que Pedro Martínez ja no hagi de començar de zero. Sobretot dos dels que continuen fan especial il·lusió. N’és un Devin Robinson, que semblava que no es podria retenir, però que ha acceptat el repte. D’altra banda, el capità Guillem Jou, que també va fer patir per seguir al Nou Congost. Al seu costat, Dani Pérez, Dani García, Vaulet, Sagnia, Steinbergs, Geben, un Brancou cada vegada més sòlid i Valtonen, que torna després de la cessió. Només han arribat dues peces exteriors: Travante Williams i Brandon Taylor, elèctrics i anotadors. S’havia tancat acord amb Oriola, però es va acabar torçant. A la banqueta, 30 anys després, tornen a coincidir Pedro i Salva Maldonado, un luxe per al Manresa. Aquest curs no jugaran a Europa.

Mentre que el president Marc Gasol no ha decidit si continuarà de curt o es quedarà amb americana a la llotja, el Bàsquet Girona ha intentat corregir les mancances que va tenir en el seu retorn a l’ACB ara fa un any. D’entrada, ha canviat el tipus d’entrenador: de qui més ACB havia dirigit, el mestre Aíto (76 anys), al debutant Salva Camps (44), que arriba després de ser ajudant de Casimiro, Maldonado i Pedro Martínez. Hi han mantingut Colom, Sorolla, Vila i Fjellerup, però la resta han fet foc nou. Un dels fitxatges cridats a ser sonats és Yves Pons (Villeurbanne). S’afegeix a la cessió del Barça de la perla Juani Marcos (dos últims anys a Lleida) i de Sergi Martínez. Al perímetre, el tàndem Iroegbu i Markel Brown. Les altres peces són el lituà Susinkas, l’hongarès Goloman i el serbi Stefan Dordevic. Pel que s’ha vist en la pretemporada, sembla que podria fer falta un cinc que marqui diferències, però, de moment, s’està pendent de la decisió de Marc. Això sí, a Girona hi ha il·lusió. Fontajau té 2.000 persones en llista d’espera per ser socis.