Qui s’atreveix a apostar?
ACB. La lliga arrenca amb el nou projecte de Grimau amb Willy i Parker, amb la Penya creixent en físic i experiència, un Baxi Manresa que arriba com un tro a l’inici de curs i un Bàsquet Girona en què falta un reforç en el joc interior
Quaranta-vuit hores i arrenca la lliga ACB dels canvis. No hi haurà ni Pablo Laso (Bayern de Múnic), ni Saras Jasikevicius (sense equip) ni el mestre Aíto. Però hi haurà una competició que ha tornat a pujar de nivell. A la part baixa teòricament el Palència és qui més números té perquè té un pressupost baix i una plantilla limitada. A més, van perdre tot el curs Iván Cruz. Però hi ha dues places de descens en què hi haurà bufetades. El Granada es va salvar in extremis del descens però no queda clar quins equips poden estar en zona calenta. A la part alta, el vigent campió, el Barça, tot i les retallades –pagaments d’indemnitzacions com la de Mirotic que no es comptabilitzen aquest curs–, ha fet una plantilla espectacular amb l’aposta de Grimau, que té crèdit però en un lloc exigent. El Madrid ha mantingut la base amb un jugador que marca diferències com Campazzo i amb les portes obertes de fitxar un 4 després del no de Garuba. El València hi ha posat molts diners i ha fet un equip llarg i físic per jugar l’Eurolliga a un any de la inauguració del millor pavelló d’Europa, i el Baskonia ha d’anar de menys a més. El Joventut ha fitxat un trident de resultat immediat –Andrews, DeShaun i Onuaku–, juntament amb set de la casa i Tomic referent. El Baxi Manresa ha mantingut nou peces del curs passat i Pedro Martínez té molta feina avançada. Estan ara mateix com un tro i han d’aprofitar tot el que puguin sumar ara. Al Bàsquet Girona, encara pendents de la decisió de Marc Gasol, sembla clar que li falta una peça important per reforçar el joc interior en un curs en què hi ha il·lusió desfermada a Fontajau amb 2.000 persones en llista d’espera per ser sòcies. La lluita pels èxits serà titànica amb l’Unicaja i altres equips apujant el llistó.
Europa, el 5 d’octubre
D’altra banda, les competicions europees arrencaran d’aquí a deu dies. L’Eurolliga, el 5 d’octubre amb un Barça-Efes (20.30 h), i l’Eurocopa el 4 amb un Penya-Besiktas (20.15 h). Enguany a l’ACB hi haurà quatre equips en la màxima competició continental (Barça, Madrid, Baskonia i València), dos a l’Eurocopa (el campió, el Gran Canària, i el Joventut) i cinc a la FIBA Champions League (Unicaja, Tenerife, Múrcia i Breogán). El Baxi Manresa es va quedar sense invitació.
LES DADES
Fins a set àrbitres de casa
El nivell de l’arbitratge català sempre ha estat referència a l’Estat espanyol i enguany també es veurà. La bona feina del Comitè i l’Escola d’Àrbitres de la FCBQ, representat per Pilar Landeira i conduït per Jordi Anguera, farà que hi hagi fins a set àrbitres formats a casa nostra: Jordi Aliaga, Juan de Dios Oyón, Òscar Perea, Alberto Baena, Arnau Padrós, Andrés Fernández i Yasmina Alcaraz –una de les dues dones que xiulen a l’ACB–, que torna quatre mesos i mig després de ser mare. Ja va xiular la Lliga Catalana. El director de l’arbitratge de l’ACB és José Antonio Martín Bertrán, que és qui més partits va dirigir a l’ACB (1.160). També hi ha el cas de l’àrbitra Sandra Sánchez, que xiula competicions LEB i és internacional, o l’argentí Leandro Lezcano, adscrit al comitè català, que xiularà Eurolliga i competicions FEB.
Camps, Pedro, Duran i Grimau
Feia anys que els clubs catalans de l’ACB (Barça, Joventut, Baxi Manresa i Bàsquet Girona) no tenien a la banqueta entrenadors catalans. Enguany es produeix aquesta situació amb Pedro Martínez, Carles Duran i els debutants a l’ACB Roger Grimau (provinent del Barça B) i Salva Camps (fins ara ajudant a Manresa). A més, els 13 entrenadors ajudants també són formats a Catalunya. Són els casos del Barça, amb Roger Grimau, Carles Marco, Víctor Sada, Òscar Orellana, Rafa Martínez i Xavi Beltran; el Joventut, amb Carles Duran, Dani Miret, Aleix Duran i David Jimeno; el Baxi Manresa, amb Pedro Martínez, Salva Maldonado i Marc Estany, i el Bàsquet Girona, amb Salva Camps, Àlex Formento, Lluís Riera i Miquel Fuentes. També hi ha Mumbrú (València), Ponsarnau (Bilbao) i Joan Peñarroya i David Garcia (Baskonia).
Les obres al Camp Nou i l’accés al Palau
Un dels problemes que es trobarà enguany el Barça són les obres que es fan al Camp Nou i que han deixat literalment sense aparcament tots els aficionats blaugrana que estaven acostumats a poder aparcar al costat del pavelló. Això obligarà el Barça a trobar fórmules, més enllà del bon joc de l’equip, per intentar que l’afició blaugrana s’enganxi a l’equip i arribi al Palau Blaugrana amb transport públic. El problema probablement serà entre setmana a l’Eurolliga.