ACB

QUINO COLOM

JUGADOR DEL BÀSQUET GIRONA

“El gran secret és que tots hi estem molt involucrats”

“Porto molts anys entrenant-me i no recordo gaires temporades amb aquest nivell d’intensitat”

“Em sento còmode sent un líder; molta gent pensava que per la meva edat no podria jugar al màxim nivell i s’ha vist que no és així”

Un espai de Girona?
La plaça independència.
Un racó de les comarques gironines?
El Parc de la Devesa
Un restaurant?
El One Sushi Club.
Una habilitat que li agradaria tenir?
Saltar com Yves Pons
Un moment de la seva carrera?
El campionat del món a la Xina
Un entrenador?
El meu pare (Joaquim Colom)
Un company?
Javi Vega
Un somni?
Veure triomfar a les meves filles
Aquest any amb el Girona...
...vibrarem
Tots tres bases tenim una personalitat diferent i ho estem combinant molt bé; Juani és la sorpresa i Ike el fitxatge estrella

Quino Colom Bar­ru­fet (Andorra, 1988) com­pleix la segona tem­po­rada a Girona i es pot iden­ti­fi­car com una peça impor­tant per a l’equip de Salva Camps. A més a més, el base andorrà és el capità d’un con­junt que pot ser líder si gua­nya el Madrid aquest cap de set­mana. Una fita d’alta volada.

Quin gran inici de curs.
És bas­tant difícil d’enten­dre si veus que hi ha vuit juga­dors nous i amb un entre­na­dor que porta un estil dife­rent. No hi ha hagut la con­tinuïtat, la cosa rut­lla molt bé i estem molt con­tents. És sor­pre­nent el que hem fet; ha vin­gut el campió d’Euro­copa i dos par­tits a fora, un a València. Això estava en poques tra­ves­ses.
A l’equip se’l veu molt bé física­ment.
Sí, ens estem entre­nant com ani­mals [riu]. El nivell d’inten­si­tat dels entre­na­ments és molt alt; porto molts anys entre­nant-me i no recordo gai­res tem­po­ra­des d’aquest nivell. Tot això ens fa estar a un nivell per sobre de la resta dels equips. Tenim ener­gia fins al final. Aga­fem l’avan­tatge quan l’altre equip deixa d’anar al 100%.
Estil molt dife­rent al de l’any pas­sat. Què els va dir Camps des de bon començament?
Es pot veure des de fora. El joc passa per tenir una bona inten­si­tat i fer esforços sense parar. El que estem fent molt és can­vis ràpids, pocs minuts a la pista. Això et per­met anar al màxim. Aquest fet fa que més gent s’invo­lu­cri en el joc de l’equip i que no se cen­tri tot en un o dos juga­dors. És el gran secret.
En aquest sen­tit, es pot veure el base, amb Juani, Ike i vostè?
Tenim un joc on hi ha dos bases que juguem molta estona. El fet de tenir dos domi­na­dors de pilota ens dona molta cre­ació d’opor­tu­ni­tats i bons tirs. Juani és una sor­presa perquè ve de la LEB i ha debu­tat amb sere­ni­tat i galons. L’Ike és un dels fit­xat­ges estre­lla i està com­plint, és físic, ano­ta­dor i ver­ti­cal. Tots tres tenim per­so­na­li­tats dife­rents i ho estem com­bi­nant molt bé.
Arri­ben molt bé als últims quarts, sobre­tot men­tal­ment.
És molt impor­tant el que has dit: men­tal­ment. Hi ha altres equips que es poden ren­dir, i nosal­tres hem pogut remun­tar 14 punts a fora. Hi arri­bem molt bé física­ment, i es nota. Espe­rem que aquesta ener­gia es pugui pro­lon­gar i millo­rar-la. Tenim men­ta­li­tat gua­nya­dora en els finals de cara o creu.
A Gra­nada va igua­lar, en l’últim quart, la seva màxima valo­ració a l’ACB (28).
Sí, no passo d’allà, ja és el quart cop que la igualo [riu]. És anecdòtic, va ser impor­tant, com a València, vaig tenir un bon paper exer­cint de líder. Porto molts anys jugant a bàsquet i també a l’ACB; l’últim dia, però, no vaig jugar els últims 4 minuts, l’equip com­pe­teix bé.
El Girona també ha adqui­rit un caràcter defen­siu dife­rent.
Total­ment, tenim una defensa molt activa i agres­siva, inten­tem no parar mai i pun­te­jar tots els tirs. L’acti­vi­tat està sent molt bona i ens per­met córrer, que és l’objec­tiu que tenim en atac, fer bones tran­si­ci­ons.
L’estan sor­pre­nent els fit­xat­ges: Sergi, Pons, Susinskas...?
Com he dit, un dels secrets d’aquest inici, en com­pa­ració amb l’estiu, és que hi ha més gent invo­lu­crada. Fa que siguem un equip molt més perillós, cadascú ens dona el seu gra­net de sorra...
És difícil no pen­sar en l’espec­ta­cu­la­ri­tat d’Yves Pons.
Les juga­des que fa són espec­ta­cu­lars. He jugat amb gent molt física i no recordo esmai­xa­des i taps així. És un por­tent físic. Es poden comp­tar amb els dits d’una mà els juga­dors com Pons. Fa temps vaig jugar amb Lata­vi­ous Willi­ams, però crec que Pons ho és més. Un por­tent natu­ral.
Es troba en un dels seus pics?
Estic en un bon moment, però no dels millors de la meva car­rera. Ara penso en Kazan o Bil­bao. Et podria dir que el segon millor a l’ACB, tot i que el més impor­tant és l’equip. Venia a bus­car regu­la­ri­tat i a esta­blir-me en la lliga. Espe­rem con­ti­nuar així i aspi­rem a coses més impor­tants. No m’agrada par­lar del meu prime, però és veri­tat que amb l’edat que tinc molta gent s’espe­rava que no podria jugar al millor nivell, i s’ha demos­trat que sí.
És el segon màxim assis­tent de la lliga: 7 de mit­jana.
Això és una cosa a la qual ja estic més habi­tuat. Amb el sis­tema que tenim de joc, i els com­panys que faci­li­ten la feina, sobre­tot amb els pick and roll, em fan fun­ci­o­nar millor i tenir més lli­ber­tat. Al cap i a la fi, el més difícil ho fan ells, que és ano­tar.
L’hem vist molt pro­per a Ike, fins i tot a les xar­xes. Com és com a per­sona?
Tenim bona química. A vega­des juguem dos bases junts, i és un noi molt ale­gre, posi­tiu i enèrgic. És una gran opor­tu­ni­tat per a ell una lliga com l’ACB i demos­trar que pot jugar en un gran nivell. Ens està aju­dant i s’està dei­xant aju­dar. Ell lidera l’ener­gia de tot l’equip.
Sense Tay­lor o Gasol, se sent un líder d’aquest equip?
És el paper que haig de tenir dins i fora de la pista. Soc el que porta més anys jugant a bàsquet i hi ha molts debu­tants en la lliga. Tenir algú amb qui guiar-se sem­pre és bo, i vull aju­dar amb el que sigui. La química hi fa molt, i estic en un paper en què em sento còmode.
La relació de l’equip va més enllà de la pista?
És veri­tat que hem fet acti­vi­tats fins i tot amb entre­na­dors. És molt impor­tant que anem fent coses més enllà del tre­ball, per riure una mica. És bàsic i ho he fet durant tota la meva car­rera. Els anys que m’ha anat millor, és quan hi havia més química amb l’equip fora dels ter­renys de joc.
I ara ve el Madrid, el líder.
Aquí la gent va gau­dir molt del pri­mer par­tit a casa, tant de bo podem repe­tir el mateix i que se’n vagin orgu­llo­sos quan acabi el matx. El nivell d’ener­gia l’hem de man­te­nir i aug­men­tar-lo. És un dels tres millors equips d’Europa. Ens hem de fer forts a Fon­ta­jau i mirar de con­ti­nuar amb la ratxa.
Li sorprèn el fet que s’hi juguin el lide­ratge?
Amb els par­tits a fora i amb l’exigència que hem tin­gut, era molt difícil de plan­te­jar que començaríem amb tres tri­omfs i amb els dub­tes de la pre­tem­po­rada. És clar que l’inici és molt poc espe­rat per molts.
La pressió pot jugar un paper clau en el par­tit?
No ho crec. La pressió, per part nos­tra, no és tan alta con­tra el Madrid. Al final, la gent compta que pots arri­bar a per­dre. Nosal­tres, però, ens volem fer durs aquí i gua­nyar. La gent s’ha de sen­tir orgu­llosa.
Com se li ha de jugar al Madrid?
Amb l’ener­gia que estem mos­trant, ens pot anar molt bé. Ells tenen molta rotació, però no estan acos­tu­mats a córrer tant. Crec que el rebot serà molt impor­tant, ens dona mol­tes opor­tu­ni­tats de fer el nos­tre joc, i ells són un equip molt gran i físic. Nor­mal­ment ho con­tro­len bé. Quan tenen tirs oberts, aga­fen avan­tat­ges ele­vats, s’han de mini­mit­zar aquests moments.
I tot amb la baixa de Juani?
El Juani està pen­dent de si pot arri­bar o no. Pot ser una baixa impor­tant perquè està jugant a un molt bon nivell, amb mol­tes opci­ons d’atac. Espe­rem que si està de baixa sigui per poc temps. Ha de dis­fru­tar del moment.
Si sent a par­lar de copa, en què pensa?
És molt bonic. Millor que estar par­lant d’això que no pas del que parlàvem l’any pas­sat. La il·lusió de la gent és una cosa bonica i que no volem tallar. Encara ens queda molt lluny, però la feina s’està fent bé, i si es parla d’això és que l’equip està en un bon camí. L’espe­rança sem­pre és bona.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.