Dia de dol en el bàsquet gironí. Un dels fundadors de l’Uni, Josep Xargay, ha mort aquest migdia als 65 anys per culpa d’un càncer, segons ha confirmat el club i la família. Era el pare de Marta Xargay, la millor jugadora gironina de la història i un dels noms més rellevants en el bàsquet català. L’altra filla, Txell Xargay, també va ser jugadora de l’Uni i del GEiEG, és la parella de l’entrenador Èric Surís, antic tècnic de l’equip gironí i ara a l’Hozono Global Jairis, de la Lliga Femenina.

Josep Xargay va entrar per la porta del bàsquet gràcies a les seves filles, que de ben petites van destacar en l’esport de la cistella. Ell mateix va gestionar amb l’antic Club Esportiu Santa Eugènia de Ter (CESET) el fitxatge de la Marta, en aquell moment en el Vedruna. Ja es veia que tenia un talent especial. Va tractar amb Pere Puig, Eduard Herrero, Anna Caula –actual secretària general de l’Esport– i Josep Maria Santiago, que serien protagonistes posteriorment en la fundació de l’Uni fusionant precisament els equips del Vedruna i el Santa Eugènia.

Totes les parts van acordar quin hauria de ser el millor camí per a la jove promesa, que ja era coneguda com una de les millors de la seva edat en el bàsquet espanyol. Xargay no només va facilitar l’entrada de la Marta al club com a jugadora sinó que s’hi quedaria ell mateix ajudant a formar l’estructura com a membre de la junta i tresorer fins l’arribada de Cayetano Pérez.

“Era un pencaire”, recorda Pere Puig, un altre dels artífexs del projecte de l’Uni. “Ens va ajudar en moments durs negociant també amb les administracions”, afegeix el conegut secretari esportiu. Tot i que Marta Xargay va acabar fitxant per l’Avenida el 2009 el seu pare va continuar essent un puntal en la junta de l’Uni sota la presidència de Llorenç Biargé.

Professionalment Xargay va ser treballador de banca fins que es va jubilar. Tot i que es va veure ficat en el món del bàsquet la seva gran passió eren els ral·lis i el motor. La trajectòria internacional de Marta Xargay, que ara viu als EUA, li va permetre, tant a ell com a la família, viatjar arreu d’Europa i del món seguint les seves participacions en les competicions de seleccions des que tenia menys de 16 anys.