Dues tasses

Si alguna conclusió deixa la fase de grups a l’Spar Girona és que jugar a fora de casa vol dir fer-ho pràcticament amb una mà lligada a l’esquena per la permissivitat en els contactes dels arbitratges FIBA. Gorzów (75-77 amb el 3+1 de Kelsey Mitchell a l’últim minut), Piestany (53-68 i amb picabaralles als últims minuts) i Diddeleng (68-86) en tres setmanes seguides va significar un gran desgast. “Juguen molt al contacte, a destruir i fer-se forts amb les jugadores interiors; no ens deixaran jugar” explicava Antoja, que a Vigo ja va ensenyar una defensa 3-2 amb Morgan Bertsch a dalt, una variant que sembla preparada pensant en el Vell Continent i a treure suc del potencial de la plantilla gironina, amb dues peces –la californiana i Regan Magarity– destinades a compartir minuts a pista més enllà de donar-se descans l’una a l’altra. Igual que Tolo i Labuckiene. “Córrer i desgastar les seves pivots, no només en defensa sinó en atac fent-les moure” és el pla de l’entrenadora per començar a decantar la balança de l’eliminatòria.

Conegudes i saludades

Jacinta Monroe (1,96 m, 1988), a l’Uni el curs 2012/13 (14 punts, 9 rebots i 17 de valoració) quan n’era el referent interior –dos cops MVP de la jornada–, és qui sonarà a qualsevol aficionat de l’Spar. És, alhora, la jugadora franquícia de l’Szekszárd (8,8 punts, 7,7 rebots i 1,7 assistències per partit), seguida de l’hongaresa Julia Boros (13,8 punts) i la nord-americana Kathryn Westbeld (13,5), que també va jugar la Lliga Femenina, en el seu cas amb el Guipúscoa la segona meitat del curs que l’Uni va jugar a la mateixa pista que avui (6 punts i 4 rebots de mitjana en 16 partits, amb prop d’un 40% en triples). La que també va jugar a la Lliga Femenina és Aleksandra Stanacev; en el cas de la base, set temporades seguides: Conquero, Cadí (2015/16), Bembibre, Zamarat i Ensino. “Son molt llestes, és un equip de la mateixa línia de duresa i verticalitat però amb més peces i més duresa” exposa Laura Antoja sobre el rival, comparant-lo amb els tres anteriors a Europa.

Aquests setzens de final, amb la tornada d’aquí una setmana a Fontajau (19.15 h) s’emmarquen en un calendari amb rivals més exigents en la lliga que des de la tornada de la finestra FIBA. L’Estudiantes dissabte i, també a casa, el Gernika el que ve amb el Cadí el dia 30 son els últims partits de l’Uni aquest 2023, tots tres també jugant l’Eurocopa.

Sense Júlia Soler

El Sedis juga contra el Castors Braine (20 h), en l’eliminatòria el vencedor de la qual serà el rival de l’Spar Girona si l’Uni no s’estavella. Ho fa sense Júlia Soler, Montse Brotons i amb el dubte de Zoe Hernández. La banyolina s’ha perdut els dos últims partits de lliga perquè en el duel que tancava la fase de grups de l’Eurocopa –líder amb 5-1– es va lesionar el turmell. El curs passat, el Cadí es va trobar el conjunt való en la fase de grups. En l’anada va guanyar per 54-63 i en la tornada va perdre per 63-66 en la pròrroga, però el resultat li va servir per accedir a les eliminatòries, en què establiria el seu sostre europeu arribant als quarts, eliminat pel Galatasaray. El Castors (4-2) va ser segon del grup d’un dels aspirants al títol, el London Lions (6-0). El Kayseri i el Mechelenson, els rivals de l’Estudiantes i el Gernika, que també comencen a fora, avui (16.30 h) i demà (20 h).