“Una cistella fa feliç una persona. Una assistència, dues.” Aquesta ha estat i és la mentalitat de Ricky. Un jove que va aterrar a la competitiva NBA, en què tothom pensa en les seves estadístiques. Però el base del Masnou, no. Ha demostrat ser un exemple. Exemple de superació, amb positivisme per les patacades de la vida, que han estat dures no només perquè el càncer es va endur la seva mare i l’entrenador que va confiar en ell a Minnesota, Flip Saunders, i no només per les greus lesions que ha patit, sinó també perquè ha estat un exemple amb la seva actitud per afrontar els canvis, fent que els Suns passessin de ser de les pitjors franquícies a triomfar fins al final a la bombolla de Las Vegas. De fer un any de transició dels Cavs a convertir-se en revelació fins que es va lesionar, així com portar els Jazz als play-off i créixer als TWolves quan ningú hi creia.

“Never too high, never too low” (‘mai massa amunt, mai massa avall’). Una altra frase cèlebre del català per trobar el punt d’equilibri entre quan toca el cel sent MVP del mundial i quan toca l’infern amb les greus lesions que ha tingut i que no li han impedit ser una estrella però sí poder ser una megaestrella. Però és molt difícil tancar una etapa i que tothom parli bé d’una persona. I no el valoren per com ha jugat sinó per com s’ha comportat. El seu llegat a l’NBA, més enllà de les jugades, ha estat sobretot haver tingut la mentalitat forta d’estar en franquícies que no funcionaven i fer-les millors. I, d’altra banda, ser referent des de l’exemple, de joves com ara Karl-Anthony Towns (TWolves), Donovan Mitchell (Utah Jazz), Devin Booker (Phoneix Suns) i Anthony Edwards (TWolves), i fer millorar Darius Garland. També s’han afegit als elogis altres joves com ara Wiggins i D’Angelo Russell, i es va convertir en amic inesperable de Kevin Love. Ricky va treure el millor del joc de Donovan Mitchell, a qui l’uneix una gran amistat. L’estrella NBA elogia Ricky: “He estat a casa seva a Espanya, conec la seva família, molt bé. És tan autèntic com a persona com mai he conegut ningú. Li estic genuïnament agraït, li ho he dit com mil vegades. Ha fet tant per mi, pels Cavaliers, pels Jazz, per tots els llocs on ha estat... Sé que Garland ho sent de la mateixa manera”, També ho va fer Devin Booker, amb qui va coincidir als Suns: “Una carrera sorprenent, és algú que he estat seguint des que tenia 15 o 16 anys a Espanya, ell s’ha guanyat el respecte de tots aquí. Tant de bo jugui més temps, però tothom pren la seva decisió. El trobaré a faltar a la pista, però és un amic per sempre.”