L’arri­bada d’Evans ha can­viat la Penya. Li dona més amenaça exte­rior, més talent, però sobre­tot més caràcter, i el Joven­tut, que fora de casa no només per­dia sinó que alguns par­tits era escom­brat, ara no només com­pe­teix, sinó que creix amb les adver­si­tats i gua­nya. Ahir, ho va fer a Andorra, on Feliz, que por­tava 0 punts i -2 de valo­ració en el minut 25, va fer un dar­rer quart impres­si­o­nant, amb 16 de valo­ració i 14 punts. Però ja no per la quan­ti­tat, sinó per la difi­cul­tat de com ho va fer. Al seu cos­tat, Evans, amb 6/9 tri­ples, i amb Andrews lesi­o­nat, i donant aire quan l’equip el neces­si­tava, i Tomic i Bus­quets ja con­so­li­dats. Els de Car­les Duran van arri­bar a veure’s entre les cor­des amb una sor­tida de ves­ti­dor lamen­ta­ble amb des­con­nexió, i Jean Mon­tero, com­pa­tri­ota de Feliz en la República Domi­ni­cana, sent un mal­son (37 de valo­ració). Però, quan més entre les cor­des estava la Penya (48-37), els verd-i-negres van cap­gi­rar-ho tot i, amb el suport de 200 afi­ci­o­nats bada­lo­nins, van sen­ten­ciar.