La gestualitat enmig de la pista de Fontajau el 24 de maig del 2023, retornant amb molta emoció l’ovació que li oferia l’afició del Bàsquet Girona en l’últim partit del curs de l’estrena del seu club a l’ACB, ja tenia aires de comiat. Marc Gasol, però, ha anat allargant la incertesa sobre si feia el pas o no. Fins que va resoldre la pregunta –“i ara què?”– que va servir com a pròleg, i també com a fil conductor, de l’acte d’ahir als cinemes Texas de Barcelona. A uns tres quarts d’hora a peu del Liceu, on Pau Gasol –absent ahir perquè és als Estats Units– va abaixar el teló en un acte molt més solemne i ostentós, Marc, amb 39 anys acabats de fer, va anunciar l’adeu a una trajectòria de pel·lícula, a prop del miler de partits a l’NBA, amb un anell de campió; amb mundials i europeus, una lliga en els seus inicis en el Barça i amb un idil·li especial amb Girona, on ha fet tornar el bàsquet d’elit, amb un doble rol d’heroi a la pista i a la llotja, i on centrarà ara el focus, ja només als despatxos.

El vídeo que va difondre la vigília va servir per obrir l’acte, un cop el protagonista, amb una samarreta negra, havia entrat a la sala del cinema, on l’esperaven, a més de mitjans de comunicació, familiars, amics com Juan Carlos Navarro i representants del Bàsquet Girona, com la directora general Stefi Batlle i el segon entrenador Àlex Formento. El vídeo va tenir continuïtat. Narrat per ell en català, amb subtítols en anglès i en castellà, el mitjà dels Gasol feia retrospectiva i expressava les seves sensacions durant la seva trajectòria, amb una pregunta recurrent. “Arribes a Girona i trobes el teu lloc. I de sobte, el club que t’estimes s’enfonsa i desapareix. I ara què?” “Has trobat una segona llar”, diu, referit a Memphis. “Arribes a dalt de tot [campió de l’NBA] i llavors, de nou, la pregunta: Ara què?” Cap a Girona. “Tornes al club de la teva vida, l’aixecaràs des de zero, serà un equip però també una escola.” Jugador, propietari i president. “I ara què? Ara és l’hora de donar tot al que t’ha ensenyat.”

Manel Vidal i Magí Garcia, de La Sotana, van fer el vídeo –dirigit per Salvador Sunyer– i van conduir l’acte, molt distès. Gasol va tornar a explicar que li havia costat prendre la decisió: “Un jugador de bàsquet, el seu instint és anar en contra del que la gent pensa. Sempre et diuen: això no es pot fer, i tu vas trobant escletxes. Una part meva tenia decidit plegar, però una altra encara hi lluitava. Ha estat un procés llarg i dur, i hi ha una part de mi que no està d’acord amb el desenllaç.” Tenia la possibilitat de continuar jugant a Girona o fins i tot altres propostes: “Em feia el procés més difícil. Anàvem perdent partits amb el Girona, i això també dificultava el llançament del vídeo. Hi havia opcions molt emocionals, i t’autoenganyes una mica, però la millor aposta és invertir el temps en la família i en mi mateix.” Un cop assimilat, ho té clar: “És el que toca, és el moment que toca per deixar el bàsquet. El moment de veure, gaudir i transmetre tot el que el bàsquet m’ha donat a mi, que és moltíssim.”