Ahir, que feia cinc anys de l’home­natge de la reti­rada de Juan Car­los Navarro, va tor­nar a jugar de blau­grana Ricky Rubio quasi 13 anys després. Va des­per­tar molt interès, ova­ci­o­nat en la seva pre­sen­tació i sobre­tot en la seva sor­tida a l’inici del segon quart. Va ano­tar una cis­te­lla al pri­mer temps després d’un revers i un 2+1 a la segona mei­tat. Els 7.045 espec­ta­dors que ahir van ser al Palau no es va voler per­dre un moment històric: el retorn d’un mag. El base del Mas­nou, igual com li va pas­sar amb la selecció espa­nyola, manté la màgia però li falta el ritme com­pe­ti­tiu. Però ja és un atrac­tiu i un actiu immi­llo­ra­ble. Demà, també al Palau, segona opor­tu­ni­tat per veure Ricky con­tra el Sara­gossa (18.30h). Per cert, el club va eme­tre un comu­ni­cat ahir en què asse­gu­rava que els pròxims anys es jugarà al Palau, des­car­tant el Palau Sant Jordi asse­gu­rant que només havien enviat l’enquesta als socis blau­grana per saber la seva opinió. L’opinió ha que­dat clara.

El matx va ser igua­lat durant el pri­mer temps amb Lapro­vit­tola mar­cant la pauta d’inici (9-0) però amb el Mònaco tor­nant dins el matx només d’arren­car el segon quart (25-24), quan va debu­tar Ricky amb una ovació impres­si­o­nant. Al des­cans, 35-33. Al ter­cer quart els d’Obra­do­vic es van posar a davant (46-54) i, a par­tir de lla­vors, ner­vis i ningú aga­fant el relleu de Vesely, massa sol en atac (19 punts, 10 rebots i 32 rebots). El 4/27 tri­ples dels de Gri­mau, deci­sius, i també que li va fal­tar caràcter perquè van abai­xar el cap per frus­tració.