El Girona es va avançar a la primavera amb la segona victòria contra el València, la desena en el seu segon curs a l’ACB i la tercera en tres partits de Fotis Katsikaris a casa. Un resultat que, malgrat el triomf del Breogán al Palau –com amb el Granada, l’average particular és gironí–, fa que la diferència respecte dels quatre últims sigui de 4 victòries. Fa un any, l’equip se salvava amb 11 i la desena arribava la vigília de Sant Jordi. No és estrany, doncs, plantejar-se mirar cap amunt tenint el Manresa al davant dissabte que ve i els dos equips amb què es comparteix balanç, el Bilbao i el Casademont, havent de venir també al que ja s’ha convertit en una fortalesa; custodiada per un equip molt més físic al darrere –Khem Birch i Yves Pons junts fan por– i que troba la inspiració individual al davant. Juani Marcos menja a part, fins i tot infiltrat al turmell. Qui també va fer flor va ser Ike Iroegbu, que en 31:57 –ell, Martínez i Birch superen els 30– va fer el seu millor partit, tot i no superar el rècord de punts (30 a l’Andorra), triples (5/11 ahir, n’hi fa 5/9 al Palència) o valoració (30 a l’Unicaja en 25:40).

La primera meitat era un intercanvi de triples, 8 per banda amb el València encomanat a Pangos (4/5 en el descans). El primer triple gironí el feia Marcos (9-10), Birch enllaçava 6 punts i Quino Colom n’anotava 2 en el primer quart (18-12 i 21-18, 2/3). Chery en el segon quart (26-22 i 43-42, 2/2), amb Iroegbu també sense error (35-31 i 46-45) afegint-hi 2 entrades i 2 tirs lliures (12 punts i 17 de valoració).

Els triples de Martínez i Goloman fixaven la màxima a 6:09 per acabar el tercer quart (66-52) després d’un 8-0 que donava continuïtat al 10-1 inicial (58-50, Juani de quasi 8 metres). El València, tot i l’1-14, no es posava per davant i, en l’últim quart, només Jones (8), Inglis (6) i Ojeleye (9, seguits) anotaven. Martínez d’ofensiu a 3:43 treia petroli d’una pedra d’Iroegbu (85-78, 2+1), menys fi i aclaparant tota la possessió. Sí que feia el 89-82 de 6,75 m a 1:56, però fallant el següent, com Pons. Era Marcos qui, després d’un rebot llarg, anotava el seu tercer triple a 45 segons: 92-86.