Primer, va assaltar el Palau Blaugrana. Després, va entrar en la copa. I, ahir, va assaltar el Wizink fent un pas de gegant cap al play-off en el cinquè triomf a domicili seguit, una cosa mai vista en la història del club. La confiança dels manresans, ara mateix, està pels núvols. I no només per haver guanyat tres partits en el darrer segon les últimes setmanes –Granada, Badalona i Girona–, sinó sobretot perquè el joc és convincent i, ara, el que es treballa durant la setmana es veu reflectit a la pista. Ahir, va ser amb la baixa d’última hora de Brandon Taylor per un procés febril i el Madrid, amb les primeres espases en el cinc titular –Campazzo, Musa, Yabusele i Tavares– van arrencar amb un 11-2. I ni així s’enfonsa aquest Baxi Manresa. Té un mèrit brutal. I el millor és que, quan sembla que han tocat sostre, tornen a sorprendre. On és el límit d’aquest equip? No és lluny, perquè no hem d’oblidar que el talent és el que hi ha. Però de caràcter, ambició i sobretot energia van sobrats. Estan treballats i el resultat és aquí. No se sap què passarà d’ara en endavant, però això ja no li ho treu ningú.

El Madrid, el líder intractable en l’ACB i l’Eurolliga, campió de la supercopa i de la copa, no va sortir a mig gas. Simplement, no va poder, i quan s’hi va voler posar, al davant tenia una bèstia desfermada. Ni la baixa d’Hezonja serveix d’excusa per treure mèrit a un Baxi que va dominar des del tram final del primer quart, i els blancs mai no van poder reaccionar tot i estar a prop (64-65) amb l’explosió de Sergio Rodríguez i Poirier. Però per frenar aquest Manresa no és suficient. El que està aconseguint el club del Bages és que hi hagi aficionats que es facin del Manresa pel seu esperit competitiu. Un luxe total. Que continuï la festa!