Han pas­sat 30 anys del 21 d’abril del 1994, quan el bàsquet català va aixe­car la pri­mera copa d’Europa de la història. La Penya va superar el favo­rit Olym­piacòs de l’ex NBA Roy Tar­pley o el serbi Zarko Pas­palj a Tel-Aviv en un par­tit lleig (57-59) i amb un tri­ple de Corny Thomp­son a 17 segons. Va ser la cul­mi­nació d’un equip for­jat de la base, amb nou del plan­ter, tres fit­xat­ges top, l’ideòleg Fran­cesc Cairó i un tècnic (Zeljko) que només va ser un any a Bada­lona però va dei­xar empremta. D’ell surt la frase “la Penya no és només un club de bàsquet, sinó una forma de viure”. Lla­vors es podien ins­criure deu juga­dors (vuit sèniors i dos vin­cu­lats). Es va arri­bar a un pacte: si arri­bava el Barça a la final, la retrans­me­tia TV3. Si hi arri­bava la Penya, TVE. I els verd-i-negres van eli­mi­nar els blau­grana en la ja mítica semi­fi­nal de la defensa zonal d’Aíto que va per­fo­rar el Joven­tut. Avui (18.30h) a la plaça de la vila tor­na­ran a sor­tir al balcó en un petit home­natge que, tot i estar lluny del de fa 30 anys, quan 40.000 per­so­nes els van rebre al davant de l’Olímpic. Demà, abans del Penya-Girona –a par­tir de les 11–, els afi­ci­o­nats es podran fer foto­gra­fies amb els juga­dors i el tro­feu a l’Olímpic i a la mitja part hi haurà l’home­natge. No hi seran ni Zeljko, ni Izqui­erdo, ni Corny, ni Smith, ni Pérez ni Albert. Tam­poc els con­se­llers o mem­bres de la junta que ens han dei­xat (Genís Lla­mas, Tomàs García, Josep Maria Poch, Juli Payà i Juanjo Gui­sado) o el metge Jorge Guillén.

L’heroi del tri­ple de la victòria Corny Thomp­son, ja té 64 anys. Viu a Dallas (Texas) i té una franquícia d’automòbils tot i inten­tar ser entre­na­dor. Qui ha can­viat de vida és Mike Smith, qui va jugar com a estran­ger aquell 1994, qui va ser pre­si­dent del club andalús de Dos Her­ma­nas, havia tin­gut franquícies de McDo­nald’s a Tar­ra­gona però ha dei­xat Anda­lu­sia i ara viu a Was­hing­ton on està apunt de gra­duar-se per ser policía als Estats Units. Jordi Villa­campa té 60 anys però està tan jove com sem­pre, és ambai­xa­dor a l’empresa Atlas Energy i direc­tor d’imatge de Nivell Publi­ci­tari, i el seu amic inse­pa­ra­ble Rafa Jofresa (57 anys), que ja és avi, ja fa anys que és el secre­tari gene­ral de l’Asso­ci­ació de Juga­dors (ABP). El seu germà Tomàs Jofresa (54 anys) està com a for­ma­dor, con­fe­ren­ci­ant i por­tant temes de publi­ci­tat i con­ti­nua vivint a Menorca. Fer­ran Martínez (56 anys), lli­gat a empre­ses d’inver­si­ons, des de fa un mes és el mànager gene­ral del Fuen­la­brada (LEB Or) i és empre­sari d’empre­ses tec­nològiques i con­se­ller. Jua­nan Mora­les (55 anys), quan va ple­gar del bàsquet, va ser empre­sari de la cosmètica amb la seva dona i ara és pre­si­dent de la Penya. Dani Pérez (54 anys) exer­ceix d’informàtic a l’HSI Informàtics. El tècnic aju­dant Josep Maria Izqui­erdo (56 anys), després de retro­bar-se amb Zeljko Obra­do­vic (64 anys) en el Fener­bahçe, on van estar set tem­po­ra­des, con­ti­nuen junts en el Par­ti­zan. Els que més han can­viat són els vin­cu­lats de lla­vors: Alfons Albert (50 anys), que era el fix dels qua­tre vin­cu­lats que pujava, té una escola d’art i taller de ceràmica a València, on fa de pro­fes­sor i també entrena un equip de joves a Sant Antoni de Benai­xeve. Dani García (48 anys) era cap de com­pres de l’empresa de regals Moia-Park però va anar a viure a Lleó, d’on és la seva dona, i té una cer­ve­se­ria on fa cer­vesa arte­sa­nal: Cer­ve­teka Danna, i Jof­fre Lleal (53 anys) va tre­ba­llar a la bibli­o­teca de Can Casa­cu­berta de Bada­lona però ara és docu­men­ta­lista a Tele­visió Espa­nyola a Sant Cugat. Final­ment, Iván Cor­ra­les (49) és el pre­si­dent de l’UBSA Sant Adrià i comen­ta­rista de la Penya a Ràdio Bada­lona.