El rival

“És el campió de la lliga regu­lar, per alguna cosa. Un equip que neces­sita gua­nyar ja algun títol, i tenen una opor­tu­ni­tat impor­tant. Tenen gent orgu­llosa que vol gua­nyar. Sabem a quin tipus d’equip ens enfron­tem. Per mi, seria molt dur que Ave­nida aquest any no gua­nyi res. Els dos anys com­plets que hi vaig ser vam gua­nyar dues lli­gues, una copa, una super­copa, dues finals a qua­tre...Aquesta és la mesura, l’exigència que ha de tenir aquest club. Per a ells, és un final de com­pe­tició impor­tant.”

Menys pressió, per tant?

“És que això de la pressió està bé per als titu­lars. Pressió és una per­sona que gua­nya 900 euros, té tres nens i no arriba a final de mes. Nosal­tres? Quina pressió? Si estem jugant a bàsquet? Què pot pas­sar, que per­dem? S’ha de rela­ti­vit­zar la pressió. S’ha de tenir exigència, un focus, i fer cada dia millor tre­ball. Hem de jugar el millor bàsquet pos­si­ble a davant i a dar­rere. I ja està. Això és esport, i mol­tes vega­des ho dra­ma­tit­zem. Que en aquest sen­tit en pot tenir més Ave­nida? Sí, però nosal­tres també volem com­pe­tir. Sabem qui és Ave­nida, qui­nes juga­do­res té, i els diners que s’han gas­tat, i hi hem de com­pe­tir. Els tinc molt afecte, però ara hem de defen­sar la nos­tra part.”

Les ganes de l’equip

“Sem­pre hi han estat. Ara ho deia amb la Laia. És que aquí ha pas­sat de tot. I demà veu­rem. Han pas­sat coses per­so­nals que no han trans­cen­dit i que també les afecta. No he vist un equip que li hagin pas­sat més coses. Això les ha enfor­tit, i hem arri­bat a aquest punt, hem superat tan­tes coses, que ens han enfor­tit. Han anat superant obs­ta­cles. És que hi ha coses que han pas­sat que no sabeu i que també afec­ten.”

El fac­tor pista

“No sé què és millor. Con­tra el Gala­ta­sa­ray, vam fer la nos­tra feina, vam créixer i ens va donar molta con­fiança. En el cas d’Ave­nida, jugar allà la tor­nada, són molt for­tes.”

Crida a l’afició

“Fa temps que dic que a la gent no li podem dema­nar més. Que vin­guin. Sé que hi ha pont, però l’equip llui­tarà i espe­rem que sur­tin molt orgu­llo­sos del seu tre­ball. Al dar­rere últi­ma­ment estem bé, i la qua­li­tat en el nos­tre atac deter­mi­narà molt com ges­ti­o­nem el ritme del par­tit. No només les hem de fer sen­tir incòmodes amb la nos­tra defensa, sinó també amb l’atac.”

A dos par­tits

“A mi m’agra­den les de tres; no m’agrada això. M’agrada el play-off tal com era. Ara, amb això de la WNBA i aca­bar abans… Això d’anada i tor­nada per mi no és tan premi pel que has fet a la lliga regu­lar. Mai se sap, però el play-off té més sen­tit perquè reflec­teix com ha anat la lliga regu­lar. Si es fa per aca­bar abans, a mi no m’agrada. A veure com ho regu­lem i donem més importància a la lliga. En nois, no aca­ben abans.”

Els pre­ce­dents de la lliga

“Nosal­tres crec que ens hem anat adap­tant a les juga­do­res que tenim. Ara convé no col·lap­sar més del compte les juga­do­res. S’ha de ges­ti­o­nar; no totes les juga­do­res ente­nen de la mateixa manera les coses. Després hi ha les coses bàsiques. Al final, elles han de par­lar a la pista. El meu somni és asseure’m i veure-ho, perquè estan fent tot el que volia; és una satis­facció tre­menda, que l’equip vagi sol.”

Dis­po­ni­bles

“Laura i Irati no hi són. Tenim deu juga­do­res. Sufi­ci­ent, més que sufi­ci­ent; sense excu­ses”.

El pla de par­tit

“Sem­pre hi ha detalls, punts forts. El pla està bé, però el 95% de cops que fem un pla, no val per res. S’ha d’arri­bar als moments clau com un avió, amb els deu­res fets. I després, dos detalls. Els plans estan molt bé a la pis­sarra, però després s’ha de sor­tir i jugar. Quan un equip juga de memòria, ja li pots posar el que vul­guis. Per com­pe­tir con­tra l’Ave­nida, neces­si­tem jugar una mica millor a davant.”