Lliga femenina

Bàsquet. Lliga Femenina

El referent que faltava

L’ascens del Joventut a la Lliga Femenina fa que el Badalona tingui doble competició d’elit masculina (ACB) i femenina (Lliga Femenina)

Que a la Seu, Girona i Sant Feliu les nenes juguin més a bàsquet que a futbol és pel Sedis Cadí, l’Uni i el Barça CBS

Per als joves d’avui dia és molt impor­tant tenir refe­rents. En la vida i en l’esport. És per això que Alèxia Pute­llas i Aitana Bon­matí han aju­dat a dimen­si­o­nar el fut­bol femení i figu­res com Laia Palau ho han fet en el bàsquet a Cata­lu­nya. Que a la Seu d’Urgell les nenes juguin a bàsquet més que a fut­bol és en bona part pel Sedis Cadí. A Girona passa una cosa sem­blant amb l’Uni Girona; a Sant Feliu de Llo­bre­gat, amb el Barça CBS, i pas­sava a Sant Adrià quan hi havia el femení en l’elit, però des que van bai­xar de Lliga Feme­nina ha per­dut força. A Bada­lona, tot i ser el bres­sol i tenir dotze clubs i molts equips feme­nins i tra­dició, feia falta un refe­rent en l’elit com serà el Joven­tut. Poder veure els caps de set­mana l’Ave­nida, el València, el Sara­gossa, l’Estu­di­an­tes –cada cop hi ha més clubs ACB que han apos­tat per fer un equip femení–, i der­bis con­tra el Cadí, l’Uni i el Barça, ha de ser­vir per impul­sar més l’esport femení a Bada­lona.

Queda enrere quan el 1994, coin­ci­dint amb la copa d’Europa de la Penya, es va fun­dar el BBC (Bada­lona Bàsquet Club) aga­fant el relleu de l’escola Gitan­jali, referència del bàsquet femení a Espa­nya. Va créixer perquè hi havia tècnics de nivell com Laguarda, Coro­mi­nas, Molins, Her­rero, Casado i un llarg etcètera. Va ser el repte de Xavi Villa­nu­eva –mort el 8 de juny pas­sat–, que va convèncer la Penya, amb la com­pli­ci­tat dels con­se­llers verd-i-negres Sagués i Padrós i amb el suport de Dorado i Mon­to­liu –actual direc­tor espor­tiu–, per ini­ciar el 2002 una relació BBC i Joven­tut que se sege­lla­ria amb la vin­cu­lació el 2012. Però va ser fa sis anys quan, ja sota el nom i el parai­gua del Joven­tut, el club verd-i-negre va tenir l’empenta defi­ni­tiva amb una gran inversió: pas­sar de jugar al pavelló de La Plana a fer-ho a l’Olímpic, una base amb 220 nenes, pujant des de pri­mera cata­lana –algun salt de cate­go­ria amb invi­tació de la FEB–, però amb un pro­jecte sòlid que es va con­su­mar a Este­pona amb l’ascens a l’elit. La Penya és l’únic club català amb equips jugant a la mateixa ciu­tat en la màxima cate­go­ria mas­cu­lina (ACB) i feme­nina (Lliga Feme­nina). Per mol­tes coses, però també per això, Bada­lona és el bres­sol del bàsquet. Ara la Penya i Jordi Viz­caino tenen un repte majúscul. No només és gua­nyar. És ser un refe­rent per a la gent jove i per a la gent del plan­ter que té un mirall.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.