El Barça es vol refer de la seva absència a la final four de l’Eurolliga, després de tres anys seguits disputant-la, amb el títol de lliga que ja va guanyar la temporada passada quan el Madrid li va barrar el pas a la final a Kaunas, igual que l’any abans a Belgrad. Aquest cop, ha estat l’Olympiacòs qui ha eliminat el conjunt blaugrana en el cinquè partit al Palau el 8 de maig (59-63) i va destapar les vergonyes del projecte liderat per Roger Grimau, que amb Ricky Rubio ja va alçar la lliga que té el base del Masnou al palmarès el 2011 quan va ser el Panathinaikòs, aleshores en el quart partit a Atenes, el que va deixar el que llavors era defensor del títol europeu sense una plaça en la semifinal, que a més es disputava al Sant Jordi i que va suposar el sisè títol per als verds.

“El cop va ser dur, però no queda més opció que mirar cap endavant i preparar-nos de la millor manera físicament i mentalment per anar a mort a partir de demà”, va dir Grimau hores abans del duel que obre la última sèrie de quarts, contra el Lenovo Tenerife (12.30 h, per Movistar) i quan el Madrid ja espera rival a la semifinal després d’eliminar el Gran Canària per la via ràpida (2-0), abans-d’ahir al vespre. La desfeta posterior a la decepció europea amb l’Unicaja (91-92) i el triomf a Bilbao (68-72) queden molt lluny en el temps, perquè el Barça ha tingut una setmana sencera per preparar el play-off, el seu primer compromís del qual arriba marcada per la baixa de Shermadini. “És evident que l’equip canvia i això fa que molts cops altres donin un plus. Hem d’estar preparats per aturar aquest pas endavant de qualsevol altre jugador” s’hi referia Grimau, conscient que el llançament exterior adquireix importància en els arguments dels de Txus Vidorreta, a qui van superar en les semifinals de copa a Màlaga per 108-76 abans de perdre la final contra el conjunt blanc; amb qui es veurien les cares de nou a una sèrie al millor de cinc que començarà tres dies després de la final de l’Eurolliga a Berlín. El 80-83 amb el triple a un segon del final de Jabari Parker al gener i el 94-83 del novembre al Palau, amb quatre de l’aler pivot d’Illinois i 3/3 de Jokubaitis (16/26 a 13/35 dels dos equips des de 6,75 m); els altres dos antecedents d’aquesta temporada.

El paper de Kyle Guy, al Tenerife des de Cap d’Any, sobretot si és capaç de repetir els quarts de final que va fer la temporada passada amb el Joventut contra el Baskonia (29 punts de mitjana per partit), pot ser un dels factors de desequilibri. Igual que Nico Laprovittola quan la pilota crema, tot i que farà bé el Barça d’imposar la seva profunditat de banqueta davant un rival que al ritme de Marcelinho Huertas, que va substituir Rubio i va coincidir un any amb Satoransky al vestidor blaugrana, pot posar a prova els nervis del conjunt blaugrana si pot dur el partit a menys de 80 punts.