El Barça es vol refer de la seva absència a la final four de l’Euro­lliga, després de tres anys seguits dis­pu­tant-la, amb el títol de lliga que ja va gua­nyar la tem­po­rada pas­sada quan el Madrid li va bar­rar el pas a la final a Kau­nas, igual que l’any abans a Bel­grad. Aquest cop, ha estat l’Olym­piacòs qui ha eli­mi­nat el con­junt blau­grana en el cinquè par­tit al Palau el 8 de maig (59-63) i va des­ta­par les ver­go­nyes del pro­jecte lide­rat per Roger Gri­mau, que amb Ricky Rubio ja va alçar la lliga que té el base del Mas­nou al pal­marès el 2011 quan va ser el Panat­hi­naikòs, ales­ho­res en el quart par­tit a Ate­nes, el que va dei­xar el que lla­vors era defen­sor del títol euro­peu sense una plaça en la semi­fi­nal, que a més es dis­pu­tava al Sant Jordi i que va supo­sar el sisè títol per als verds.

“El cop va ser dur, però no queda més opció que mirar cap enda­vant i pre­pa­rar-nos de la millor manera física­ment i men­tal­ment per anar a mort a par­tir de demà”, va dir Gri­mau hores abans del duel que obre la última sèrie de quarts, con­tra el Lenovo Tene­rife (12.30 h, per Movis­tar) i quan el Madrid ja espera rival a la semi­fi­nal després d’eli­mi­nar el Gran Canària per la via ràpida (2-0), abans-d’ahir al ves­pre. La des­feta poste­rior a la decepció euro­pea amb l’Uni­caja (91-92) i el tri­omf a Bil­bao (68-72) que­den molt lluny en el temps, perquè el Barça ha tin­gut una set­mana sen­cera per pre­pa­rar el play-off, el seu pri­mer com­promís del qual arriba mar­cada per la baixa de Sher­ma­dini. “És evi­dent que l’equip can­via i això fa que molts cops altres donin un plus. Hem d’estar pre­pa­rats per atu­rar aquest pas enda­vant de qual­se­vol altre juga­dor” s’hi refe­ria Gri­mau, cons­ci­ent que el llançament exte­rior adqui­reix importància en els argu­ments dels de Txus Vidor­reta, a qui van superar en les semi­fi­nals de copa a Màlaga per 108-76 abans de per­dre la final con­tra el con­junt blanc; amb qui es veu­rien les cares de nou a una sèrie al millor de cinc que començarà tres dies després de la final de l’Euro­lliga a Berlín. El 80-83 amb el tri­ple a un segon del final de Jabari Parker al gener i el 94-83 del novem­bre al Palau, amb qua­tre de l’aler pivot d’Illi­nois i 3/3 de Joku­bai­tis (16/26 a 13/35 dels dos equips des de 6,75 m); els altres dos ante­ce­dents d’aquesta tem­po­rada.

El paper de Kyle Guy, al Tene­rife des de Cap d’Any, sobre­tot si és capaç de repe­tir els quarts de final que va fer la tem­po­rada pas­sada amb el Joven­tut con­tra el Basko­nia (29 punts de mit­jana per par­tit), pot ser un dels fac­tors de dese­qui­li­bri. Igual que Nico Lapro­vit­tola quan la pilota crema, tot i que farà bé el Barça d’impo­sar la seva pro­fun­di­tat de ban­queta davant un rival que al ritme de Mar­ce­linho Huer­tas, que va subs­ti­tuir Rubio i va coin­ci­dir un any amb Sato­ransky al ves­ti­dor blau­grana, pot posar a prova els ner­vis del con­junt blau­grana si pot dur el par­tit a menys de 80 punts.