Serà el tècnic més jove de l’ACB (34 anys). Un dels entrenadors tapats, que s’ha destapat de cop. Gerard Encuentra (9/1/1990, Lleida), un boig del futbol i culer com pocs, va deixar enrere la seva aventura amb la pilota als peus al Club Atlètic Segre, d’on el seu pare, Lluís, era directiu, per centrar-se en el bàsquet. No era alt però ja era un base amb caràcter. Va aprofitar al màxim jugant al Torrefarrera, al Secà de Sant Pere, fins als seus dos últims anys al Mollerussa al sènior B a territorial mentre ja entrenava el mini del Pardinyes. L’any següent, el curs 2013/2014, va penjar les botes al Bell-lloc d’Urgell a territorial. I d’això només fa una dècada. El seu salt va ser agafant el relleu a la banqueta a Jorge Serna i a Joan Albert Cuadrat al Pardinyes en la lliga EBA. Sempre compaginant-ho llavors com a tècnic del mini, i va arribar a ser l’entrenador català d’un combinat u20 en un torneig internacional a Andorra.

Va anar creixent i ràpidament es va veure que tenia maneres. El Pardinyes, un barri de Lleida, va entrar en el mapa del bàsquet estatal jugant a LEB Plata, la mateixa categoria que el Força Lleida. Va ser l’any en què els lleidatans van poder obtenir la plaça a LEB Or en un intercanvi a tres bandes amb l’Hospitalet i el Barça que portava els del Baix Llobregat a Plata i els blaugrana a EBA. Allà es va gestar l’acord de vinculació amb el Barça que encara perdura, fins al 2026. Encuentra, tot i que també van sortir noms com Berni Álvarez o Roger Grimau com a tècnics, es convertia en un dels entrenadors de la nova generació: descarats, ambiciosos i que no deixaven indiferents. Moltes vegades calent i prenent-li la matrícula rebent tècniques. Temperamental però vivencial com pocs i portant a l’extrem la seva passió pel bàsquet i per Lleida.

Fa dues temporades es va quedar a les portes de l’èxit en la final a quatre de Girona, però només han hagut de passar dos cursos per tocar el cel. En el camí va segellar la seva continuació a la banqueta del Força Lleida fins al 2026 tot i sonar per a clubs ACB. El camí també l’ha fet un altre símbol del bàsquet de la Terra Ferma com és Manel Bosch, el seu representant. Ara li ve un repte gegant: consolidar l’equip a l’ACB. Amb un pressupost modest, amb molts canvis obligats a la plantilla però reforçat per una feina brutal juntament amb un staff que és com una família i que l’acompanyarà en el viatge. Encuentra arriba a l’ACB per quedar-se perquè té talent per fer-ho. I sobretot molta ambició. Molta fam. Això sí, ara toca la feina d’institucions i que hi hagi una estructura de club perquè el somni s’allargui.