Passat

La segona competició europea és la que va servir al club per consolidar el seu projecte, perquè després del seu obligat debut en l’Eurolliga la temporada 2015/16, amb el títol de lliga i caient en la fase de grups amb 4-3 de balanç a casa –hi va tombar l’aleshores campió d’Europa, el Praga de Laia Palau, Marta Xargay i Sonja Petrovic–; cada curs va superar el llistó de l’anterior: el 2016/17 fins l’eliminatòria de 8 amb l’AGÜ Spor, el següent a quarts amb el Galatasaray –a qui va eliminar en la mateixa eliminatòria aquest febrer, aquest cop amb el factor pista en contra (77-64 i 81-83)– i el 2018/19 amb el Montpeller en la primera semifinal europea del bàsquet català femení.

Latas seria, un any després, el lloc on l’Uni s’estrenaria com a visitant en l’Eurolliga (45-57, després de 13 derrotes) i, els anys 2021 i 2022, els que l’Spar Girona arribaria als quarts de la màxima competició, convertint-se de nou en el primer i únic equip català a arribar-hi. En números: 120 partits europeus, 70 en l’Eurolliga amb 3 de prèvies (30-40) i 50 en l’Eurocopa (40-10 de balanç, amb 0-4 en les dues semifinals).

Present

L’Spar Girona és el novè del rànquing FIBA (88 punts), que compta les tres últimes temporades –24 les dues últimes, amb l’eliminació en la fase de grups de l’Eurolliga fa dos anys. Forma part del bombo 1, amb els tres equips que no superin la prèvia de l’Eurolliga –Landes, Casademont i Szekszard contra Besiktas, Brno o Constanta–, i altres referents: Sopron –campió d’Europa el 2022 i quart del rànquing (168)–, Asvel –11è (80)–, Galatasaray –13è (74)–, BLMA –14è (70) i últim equip de Migna Touré–, Riga, Lublín –hi va jugar Ivana Jakubcova–, Sepsi –d’on arriba Borislava Hristova– i Gdynia, el rival de l’Uni en l’Eurolliga pel Glòria. Aquests 11 són els que evita l’Spar, que podria tornar-se a trobar en la fase de grups els belgues Castors Braine i Kangoeroes Basket Mechelen, amb qui va enfrontar-se en l’Eurolliga, o el Namur (Eurocopa 18/19). El Gorzow –l’anterior equip de Chloe Bibby– o el Cajky, tots dos en el mateix grup que l’Uni el curs passat, o l’Estudiantes, que no pot tocar perquè és de la mateixa lliga, equips més destacats del bombo 2. En el 3 hi ha el Kibirkstis Vílnius lituà –té Giedre Labuckiene– o l’União Sportiva, que té en el desplaçament a les Açores un mal de queixal que l’Uni ja va patir el 2016 i el 2018.

Futur

El format, a diferència de l’Eurolliga que aquest any estrena dues fases de grups, play-in i final a sis; és el mateix mantenint la unitat geogràfica introduïda el darrer curs –abans els grups es dividien en est i oest. 40 equips confirmats, els tres que no accedeixen a la màxima competició i els cinc dels deu que superin la prèvia. Dotze grups de quatre, dels quals els dos millors de cadascun i els vuit millors tercers passen. En quedaran 32 ordenats pel balanç en la fase inicial –compte el Jairis de Bernat Canut, al bombo 3– i l’average general. Un ordre relatiu, vistes les eliminatòries de l’any passat, quan a vuitens el Bourges –número 1– va perdre amb el Besiktas, posterior subcampió en perdre la final, com totes les eliminatòries a anada i tornada, amb el ja desaparegut Londres. L’Uni hi accedia cinquè amb 6-0 i no perdria fins a les semifinals, a les quals arribava amb 12-0.