Fernando San Emeterio
Director esportiu del BÀsQUET GIRONA
“No vull que hi hagi excuses ni egoismes”
L’exjugador deixa les banquetes i torna a Fontajau per dirigir el projecte esportiu del club presidit per Marc Gasol
El directiu remarca que vol veure una plantilla solidària i que treballi de manera conjunta
Teníem la idea de mantenir una columna vertebral important i crec que ho hem aconseguit
Fontajau té alguna cosa especial. Potser són els pòsters vintage que hi ha al passadís que enfila cap als vestidors o potser senzillament la comunió que es genera amb l’afició quan equip i graderia van en sintonia. Sigui com sigui, a Fernando San Emeterio (Santander, 1984) li va quedar en el record. L’asturià va marxar de Fontajau amb 23 anys després de vestir els colors de l’Akasvayu durant dues temporades, ara en té quaranta i hi ha tornat per assumir el càrrec de director esportiu en el tercer any del club a l’ACB.
Com li va arribar l’oferta del Bàsquet Girona?
Amb en Marc [Gasol] sempre he tingut molt bona relació. Som amics i sempre hem anat parlant de la nostra vida. Em va plantejar cap al mes de maig o juny la possibilitat d’acceptar aquest repte. A mi em va encaixar, em va fer molta il·lusió, i poca cosa més calia parlar o pensar.
Aquest gir de la banqueta als despatxos ja el tenia al cap?
Sí. No em veia gaire en el rol d’entrenador i no concebia ser assistent sense voler ser entrenador. Quan era jugador sí que pensava que era una bona opció de futur, però quan ho vaig provar no em va despertar aquesta passió. Penso que per fer bé les coses has de tenir aquesta passió, i jo no la tenia com a entrenador. I al final, doncs, vaig prendre la decisió de parar i potser aturar-me i fer un any sabàtic. I just en aquell moment va aparèixer en Marc i em va oferir això.
Ha estat difícil deixar València?
Sí, és difícil perquè surts de la zona de confort. Jo vaig acabar la carrera allà i podria haver seguit allà tranquil·lament, però sent sincer amb mi mateix i amb tothom, també amb el València Basket, penso que aquest projecte em va il·lusionar molt i vaig decidir acceptar el repte. I estic content amb la decisió.
Quina sensació va tenir quan va arribar a Fontajau com a nou director esportiu?
Estranya. Vaig marxar de Girona quan tenia 23 anys i he tornat amb 40 i amb una vida totalment diferent. Però sempre és bonic. A mesura que he anat caminant per la ciutat he anat recordant coses que vaig viure quan en tenia 23 i ara les veig d’una altra manera. Però tinc molt d’afecte a la ciutat i molt bon record dels dos anys viscuts aquí.
Per què el va marcar tant aquella etapa de l’Akasvayu?
Van ser dos anys que a tots ens van marcar molt. Potser per la manera com va acabar tot, que va ser molt trist i ningú volia que acabés així. Crec que això ens va unir més. Van ser dos anys de molta intensitat, hi havia una connexió especial amb la grada, es va aconseguir un títol molt important i es va generar una connexió que crec que és el que ara en Marc i el club busquen amb aquest projecte.
És impossible parlar d’aquella etapa sense anomenar el tècnic serbi Svetislav Pesic.
És un mestre per a tots. Ens va marcar molt a tots els jugadors que estàvem aquí, és un entrenador que passen els anys i es va renovant. Recentment ho hem vist amb la manera com ha fet jugar la selecció de Sèrbia als Jocs Olímpics. Té un carisma increïble.
Ve de València, club que té un dels projectes formatius de bàsquet més potents. Quins passos creu que ha de seguir el Bàsquet Girona per anar millorant en aquest sentit?
El València fa molts anys que estan fent les coses molt bé. Girona és un club molt jove, tot just ara celebrem el desè aniversari i ara arrancarà el tercer curs a l’ACB. Crec que va creixent any rere any i és important a nivell institucional i esportiu. Cal mantenir aquesta línia. Les coses s’estan fent bé i jo he vingut a aportar la meva experiència a l’àrea esportiva per fer un pas més esportivament i crec que el club va en bona línia. Cal continuar creixent.
Pel que fa a la plantilla, han aconseguit retenir un bloc important de jugadors.
Estic molt content com ha anat l’estiu. Teníem la idea de continuar amb una columna vertebral important i crec que ho hem aconseguit gràcies a la feina feta amb jugadors com Sergi [Martínez], Juani [Marcos], Yves [Pons], Ike [Iroegbu] i [Mindaugas] Susinskas, que s’han volgut quedar després de treballar bé i tenir connexió amb l’afició. I això complementant-ho amb jugadors joves que arriben amb ambició i ganes, acompanyats de Fotis [Katsikaris], que va acabar molt bé l’any passat i és un entrenador experimentat que els podrà guiar. Estic content.
Què n’espera, de la temporada?
La idea és continuar creixent esportivament. Fonamentalment, hi ha coses que vull transmetre des del primer dia i els vull comentar als jugadors en la primera reunió, i és que no cal centrar-se tant en el resultat sinó en el procés. I on estaré molt a sobre és en la feina, que no hi hagi egoismes dins l’equip perquè repercuteix en el bé individual de tots i que no hi hagi excuses. Odio les excuses. Les odiava de jugador, d’entrenador, i les odiaré de director esportiu. I amb aquestes coses clares crec que els resultats acabaran arribant.
Pel que fa a la temporada, Europa és un objectiu marcat?
És un objectiu que tothom té present, i està molt bé. Jo entenc que tothom parli d’Europa, i tots voldríem anar a la copa del Rei i al play-off, però jo més que res em vull enfocar en la feina, que no hi hagi excuses i no hi hagi egoisme. A partir d’aquí, crec que la resta ja arribarà. A més a més, si fem això, es trasllada de seguida a l’afició i a tothom. I crec que és bàsic per després aconseguir objectius.
És autor d’una de les nits més memorables a Fontajau, amb deu triples anotats l’any 2007 contra el Dijon en partit europeu. Ho recorda?
Sí, perfectament. Va ser un partit després de la copa del Rei, vaig arribar mig cansat però a mesura que anaven entrant els triples m’anava passant el cansament. I sí, sí. Em recordo perfectament de les sensacions, del moment en què Pesic em va canviar i l’assistent li va dir que em deixés a la pista per arribar als deu. La veritat és que va ser una experiència increïble i sempre la recordaré.
Ha posat algun repte sobre la taula a la plantilla per si algú és capaç de superar-ho?
[Riu] Tant de bo algú ho superi. Seria molt bon senyal perquè si un jugador fa deu triples ens aproparia a la victòria, així que benvingut sigui. Llanço el repte a la plantilla, a veure si algú ho supera. Pagaré un sopar a qui ho aconsegueixi, o dos!
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies
Divendres,22 novembre 2024