No han estat qua­tre anys fàcils, amb la pandèmia i amb el cen­te­nari pel mig, que ha gene­rat molta acti­vi­tat. Que quasi el 75% dels clubs ens hagin ava­lat és motiu per estar molt satis­fet.

La gent està con­tenta de la gestió. No són èpoques fàcils i la gent no vol com­pli­ca­ci­ons. Hi ha molta gestió i hores de feina al dar­rere que con­di­ci­o­nen pre­sen­tar-s’hi.

Hi ha hagut cinc can­vis en una línia con­ti­nu­ista amb alguna incor­po­ració que ens pot aca­bar de per­fi­lar un equip més obert i més repre­sen­ta­tiu del ter­ri­tori.

Intento ser pro­per i que m’expli­quin les coses. Això per­met conèixer a fons tot­hom i plan­te­jar-te com pots aju­dar. El més nega­tiu és la incom­prensió de deci­si­ons que s’han de pren­dre perquè hi ha nor­ma­ti­ves a com­plir.

El plan­te­ja­ment era arri­bar a tot el ter­ri­tori català i ho hem acon­se­guit. Els cam­pi­o­nats de Cata­lu­nya, que n’hi ha uns 60, van arri­bar a quasi totes les comar­ques del país, a excepció de dues. No volíem fer un cen­te­nari a l’àrea metro­po­li­tana i capi­tals de província sinó que arribés a tot­hom.

Ja hem començat amb llicències, acta digi­tal i les desig­na­ci­ons arbi­trals seran digi­tals per agi­lit­zar-ho. I ho farem amb els calen­da­ris. Volem que tot­hom tin­gui la màxima infor­mació des de la seva app. Faci­li­tar les ges­ti­ons als clubs.

Hi ha mol­tes rea­li­tats, perquè són més de 400 clubs, cadas­cun amb molts equips. Aga­fem idees que ens apor­ten i inten­tem aju­dar. Hi ha pro­ble­mes greus com la falta d’ins­tal·laci­ons a l’àrea metro­po­li­tana –ens farien créixer més–, però no tenen espai per fer-ne més. Aquí, la fede­ració hi pot fer poc.

Gar­ba­josa ha anat a FIBA Europa i Elisa Agui­lar és con­ti­nu­ista. Hi ha hagut pocs can­vis estruc­tu­rals. Jo era vice­pre­si­dent amb Gar­ba­josa i també ho soc amb Agui­lar. La relació és excel·lent i és impor­tant per als clubs cata­lans saber què es deci­deix allà i poder-ne pren­dre part. Pensa que el 26% dels clubs de les com­pe­ti­ci­ons FEB (47 o 48) són cata­lans. Ens tenen res­pecte.

Molt. Tot­hom pen­sava, i jo el pri­mer, que hi hau­ria una dava­llada impor­tant, perquè va ser un any i mig, quasi dos, sense com­pe­tició. I ha estat total­ment al con­trari. Hem pas­sat de les 74.000 llicències del 2019 a les més de 84.000 d’ara. És un pas enda­vant en quan­ti­tat i qua­li­tat, perquè s’ha millo­rat molt en clau d’entre­na­dors i de gestió.

Fa molts anys que hi estem tre­ba­llant amb èxit. Molts. No és una cosa que hagi sor­git ara com en altres esports en què s’ha posat de moda. La FCBQ sem­pre s’ha poten­ciat, però sem­bla que la soci­e­tat demana més i vam fer una men­to­ria per poten­ciar la figura feme­nina. Ens situem en el 37% de par­ti­ci­pants, l’esport amb més llicències feme­ni­nes (30.432). El fut­bol (20.659), el segon esport.

En clau fes­tiva, per fer-ho a l’estiu a les pla­ces de poble, està molt bé. Però fer una com­pe­tició durant el curs és com­pli­cat, perquè els clubs són reti­cents a com­pa­gi­nar-ho amb el 5x5. Hem d’arri­bar a un punt en què els juga­dors del 3x3 siguin dife­rents dels del 5x5. Sense anar a la com­pa­ració, seria com el fut­bol sala res­pecte al fut­bol gran. El fet de ser olímpic ens aju­darà a con­so­li­dar-lo, perquè les fede­ra­ci­ons s’hi afe­gei­xen, però cos­tarà tirar-ho enda­vant.

Conec el ter­ri­tori i no és fàcil en una província amb molta extensió i pocs habi­tants. A veure si ho poden con­so­li­dar, s’ho merei­xen. És històric: tenim sis clubs de la FCBQ en l’ACB, una ter­cera part.

El bàsquet té una força que no havia tin­gut mai. En clau ter­ri­to­rial, s’ha apos­tat pel bàsquet amb el Cadí la Seu i l’Hio­pos Lleida, i també un gran tre­ball a la base. Ha pas­sat de ser un esport més a ser l’esport majo­ri­tari. Tota la comarca se’n bene­fi­cia.

Era molt impor­tant la ter­ri­to­ri­a­lit­zació. Tar­ra­gona és la província més man­cada de bàsquet d’elit. Hi ha una ins­tal·lació excel·lent, gran relació amb el govern tar­ra­goní i tin­drem set par­tits de màxim nivell per poten­ciar l’esport al ter­ri­tori tar­ra­goní.

Els anys en què no hi hagi euro­peu, mun­dial ni Jocs, volem que hi hagi par­tits de selecció. Dins el man­dat inten­ta­rem fer-ne un parell.

Ara m’ho plan­tejo per fer el pro­grama i gau­dir. Si hagués de dir ara què faré d’aquí a qua­tre anys, diria que no repe­tiré.