Jo tre­ba­llava en una agència de Bar­ce­lona que ges­ti­o­nava dife­rents cli­ents i, entre ells, tre­ba­llava amb l’empresa Danone i la Fede­ració Espa­nyola de Bàsquet. En el marc d’un pro­jecte vaig conèixer en Marc. El meu accent em va dela­tar i vam començar a par­lar. Ales­ho­res vaig començar a tre­ba­llar amb ell amb temes de màrque­ting i rela­ci­ons públi­ques i, en paral·lel, vaig començar a fer alguna cosa al club, perquè va ser ales­ho­res quan va néixer el Bàsquet Girona, que va començar amb només cinc equips.

Va ser un procés. En Marc em va expli­car que començava el pro­jecte a Girona i evi­dent­ment sents aquell orgull de dir: ostres, que bonic que aquesta per­sona que va jugar aquí dos anys tin­gui aquest sen­ti­ment i vul­gui fer tot això! Però en aquell moment hi col·labo­rava pun­tu­al­ment perquè encara tre­ba­llava a l’agència. Al prin­cipi no sabíem cap on ani­ria tot ple­gat, de fet l’espe­rit era pri­mer con­so­li­dar la base per aju­dar nens i nenes a prac­ti­car aquest esport.

En el moment en què tenim un equip sènior vam pas­sar a tenir una estruc­tura molt pro­fes­si­o­na­lit­zada. Vam començar a lliga EBA [actual ter­cera FEB] i en aquell moment en Marc ja tenia molt clar que ens pre­pa­raríem per al que pogués venir. I aquí sí que vaig dir: això s’està fent molt gran.

En aquell moment vaig dir... uf! Això sí que s’està fent gran! Que ell vingués a jugar a LEB Or [actual pri­mera FEB] ho va dimen­si­o­nar tot. Al final no és nor­mal que una per­sona que està jugant als Lakers, a l’NBA, vagi a la segona lliga espa­nyola. I ho vaig viure de dir: ostres, a veure com va tot. Perquè de cop es va fer tot molt gran, això va pas­sar a tenir una expo­sició enorme i cada vegada que anàvem a jugar un par­tit com a visi­tants els pave­llons esta­ven plens. I això en aquell moment era estrany. Però ara, mirant enrere, costa de creure que hagin pas­sat tan­tes coses perquè va pas­sar tot molt de pressa.

L’any de l’ascens vam tenir molt poc temps per pre­pa­rar-nos per a tot el que implica l’ACB a tots els nivells: espor­tiu, pro­jecte econòmic... I tot i tenir mol­tes coses avançades, et fa la sen­sació que només fas que córrer. Crec que el moment de con­so­li­dar-nos va ser més la tem­po­rada pas­sada. L’any pas­sat sí que vam tre­ba­llar per con­so­li­dar tot el que havíem fet el pri­mer any a l’ACB per ser sos­te­ni­bles. Sem­pre sense dei­xar de cami­nar, però mirant bé quin club volem ser i cap on volem anar.

Hem tin­gut clar que ens havíem de sos­te­nir a nivell empre­sa­rial. Per això tot el que és equip pro­fes­si­o­nal i pro­jecte empre­sa­rial ha pas­sat a ser soci­e­tat anònima. I tot el que és la base, la part de sos­te­ni­bi­li­tat social, els cam­pus i l’equip en cadira de rodes ha pas­sat a ser fun­dació. Ho vam fer així perquè ente­nem que una cosa no ha de depen­dre de l’altra i cre­iem que tot s’ha de sos­te­nir a nivell econòmic, ambi­en­tal i social.

Bus­cant altres vies de negoci i tre­ba­llant mol­tes coses paral·lela­ment als par­tits. Per exem­ple, anant a la Xina a bus­car nous pro­jec­tes i vies de negoci. Es tracta d’obrir altres fórmu­les perquè amb l’esport en si no n’hi ha prou. Hi estem cons­tant­ment tre­ba­llant perquè només amb el que es genera en un dia de par­tit és molt difícil. Per a nosal­tres i per a tots els equips ACB. Cal tre­ba­llar altres vies per fer tot això més gran.

Forma part del nos­tre ADN des del dia u. L’esport és una eina de trans­for­mació en tots els sen­tits, tenim un alta­veu i la capa­ci­tat d’expli­car i actuar per veure que això es pot tre­ba­llar. I tot­hom al club se’n sent orgullós i en fa ban­dera, i això és el millor. La marca BG [Be Great] vol incloure totes aques­tes acci­ons i tota la feina que estem fent sota un únic parai­gua.

Des del moment en què el direc­tor espor­tiu, en aquest cas en Fer­nando [San Eme­te­rio], els truca, els juga­dors tenen pre­sent la impli­cació social del club. Tot això ho saben des del minut zero i ens encar­re­guem d’expli­car-los-ho amb una pre­sen­tació. Ho sap tot­hom qui forma part del club, també ho saben els nens i nenes de la base així com tota la gent que hi tre­ba­llem. Som un club que va més enllà del que passa a la pista.

És que forma part de la meva vida. El club és la meva vida i la vida de la meva família. I la vivim tots com a tal, perquè ens orga­nit­zem els caps de set­mana i tot en funció del que passa aquí. I ho vivim molt bé perquè tinc la sort que al meu home li encanta el bàsquet i als meus nens també. I ho viuen de tan a prop que també sen­ten aquesta passió, i per això també juguen tots dos a la base. I jo encan­tada! Al final l’esport és una feina que implica mol­tes hores de des­patx, i pateixo molt perquè soc molt pati­dora, però tens la sort que als par­tits pots des­car­re­gar aquesta adre­na­lina i ho vius d’una altra manera. A mi m’encanta Aquí som tots una família.