L’Spar Girona té la desena Lliga Cata­lana Feme­nina a l’abast, a Vic (12 h, Esport3) con­tra el Cadí; el campió de les tres dar­re­res edi­ci­ons i amb qui s’ha repar­tit el títol des del 2010, quan l’Uni estre­nava el seu pal­marès des que va pujar a la LF; a la Seu (63-76). Són nou títols naci­o­nals (2010-14 i 17-20), dues lli­gues (2015 i 19), una copa (2021) i tres super­co­pes (2015, 19 i 22).

El con­junt gironí, que abans-d’ahir va superar la Penya per 83-77 amb la samar­reta del 20è ani­ver­sari del club –el seu dar­rer títol català és al Palau Blau­grana amb la del 15è– després que el Cadí enllestís el Lima Horta de Lliga Cha­llenge (68-45); no obre la vitrina des que el 9 d’octu­bre de fa dos anys a Vitòria va superar el València (70-65). Va ser després que el Barça CBS obligués a ajor­nar la reti­rada de la samar­reta a Laia Palau a Fon­ta­jau clas­si­fi­cant-se per a la final de la Lliga Cata­lana Feme­nina. D’aque­lla galleda d’aigua freda (59-62), amb Isaac Fernández a la ban­queta i Ain­hoa López (8 punts) a l’ini­cial i Marta Cane­lla (6) i Carol Guer­rero (10) a la rotació visi­tants, a l’Uni no queda ningú. De fet, només López, Cane­lla i San­dra Ygue­ra­vide van dis­pu­tar la dar­rera final cata­lana, que gua­nya­ria el Cadí amb Anna Palma i Júlia Soler d’MVP (77-76).

“Són un equip mòbil, físic i amb mol­tes coses. Una base que ja l’any pas­sat ho va fer molt bé al Celta, [Regina] Agui­lar, dues tira­do­res, les ame­ri­ca­nes per fora que són molt versàtils”, va dir Íñiguez sobre el rival d’avui, a qui en els seus pri­mers nou par­tits amb l’Spar des del seu debut (59-72) va gua­nyar tres cops més: 52-68 i 68-39 als vui­tens de l’Euro­copa i 83-56 a la lliga. El Sedis d’avui no s’assem­bla en res al del curs pas­sat però manté la iden­ti­tat. Un estil que, sense Bibby per lesió ni Caldwell i Mack –avui comen­cen el play-off a la WNBA–, ha de per­me­tre a l’Spar con­so­li­dar la capa­ci­tat com­pe­ti­tiva que va ofe­rir con­tra el Joven­tut quan es deci­dia el par­tit, amb tres peti­tes a fora –Ygue­ra­vide, Lund­quist i Car­gol– o amb les ale­res –Cane­lla, Hris­tova i Touré– mul­ti­pli­cant-se.