Amb el ganxo

L’Uni arriba just de forces a la cita i sabent que es troba a mitja pujada d’un mes en què, malgrat acreditar 4-0 de balanç, cada cop li costa més avançar. I dimecres a la tarda juga a Hongria, abans de rebre l’Araski d’avui en vuit, i l’Erevan després per tancar l’octubre, amb la visita al Casademont l’1 de novembre prèvia a l’aturada per la finestra FIBA. “L’equip està cansat, amb falta d’energia i amb problemes físics” posava en context Roberto Íñiguez, encara a Girona abans-d’ahir. El tècnic, amb la baixa d’Ainhoa López i amb Natasha Mack recuperant-se de la intervenció al menisc als EUA, es mostrava plenament confiat –i orgullós– amb les ganes que hi posen les jugadores tot i que manifestava: “Ens hem entrenat molt bé, l’equip treballa fenomenal però, és clar, la naturalesa no salta”. “És impossible prorrogar-ho. Perquè arribaran els problemes de sobrecàrregues, d’excés de treball, de fatiga, de zero energia... I després ens preguntarem què ha passat”, va argumentar, abans de posar sobre la taula quines són les expectatives de l’equip: “Hem de saber quin és el roster de l’Uni Girona i què podem fer amb ell. Tot el que vagi més enllà? Fenomenal. Soc el més ambiciós del món i vaig venir aquí, i hi soc, per intentar que Girona estigui al més amunt possible”. I hi va afegir: “Ja vaig dir en la pretemporada, que si aconseguim estar tot l’equip junt, podem ser molt bon equip. Però és molt complicat.”