Lliga femenina

‘Oktobertest’ a Arrosadía

La visita de l’Spar Girona a l’Ardoi, ascendit i un dels equips que encara no ha guanyat, tota una prova d’esforç (12 h)

L’Spar Girona tanca aquest mig­dia a Pam­plona la segona de les qua­tre set­ma­nes segui­des amb dos par­tits, con­tra l’Ardoi i en un pavelló que va visi­tar per últim cop l’abril del 2013 a la Lliga Feme­nina (78-73). Era el segon duel del play-off de quarts, que va gua­nyar l’Uni a l’Obe­nasa Navarra, a qui va der­ro­tar el maig del 2009 quan va asso­lir l’ascens i amb qui va acre­di­tar 12-2 entre les dues cate­go­ries. De fet, l’equip gironí ha per­dut dos cops a Arro­sadía, la pri­mera vegada que hi va jugar (77-63, 8 de març del 2008) i l’última. El 2009 María Asur­mendi ja jugava amb aquell con­junt navarrès, amb qui va pujar la tem­po­rada següent com el dar­rer curs amb l’Ardoi –que­den cinc juga­do­res de la plan­ti­lla que va ser pri­mera a la Lliga Cha­llenge–, un club dife­rent que en la màxima cate­go­ria ha de jugar al mateix pavelló. La base navar­resa (1986) va pas­sar després per la Seu, Huelva, Sala­manca, Ger­nika i Vitòria després i amb tots ells va gua­nyar con­tra el con­junt gironí, algun cop a Fon­ta­jau menys amb les biscaïnes (61-50 a Maloste el 2017).

Amb el ganxo

L’Uni arriba just de for­ces a la cita i sabent que es troba a mitja pujada d’un mes en què, mal­grat acre­di­tar 4-0 de balanç, cada cop li costa més avançar. I dime­cres a la tarda juga a Hon­gria, abans de rebre l’Araski d’avui en vuit, i l’Ere­van després per tan­car l’octu­bre, amb la visita al Casa­de­mont l’1 de novem­bre prèvia a l’atu­rada per la fines­tra FIBA. “L’equip està can­sat, amb falta d’ener­gia i amb pro­ble­mes físics” posava en con­text Roberto Íñiguez, encara a Girona abans-d’ahir. El tècnic, amb la baixa d’Ain­hoa López i amb Natasha Mack recu­pe­rant-se de la inter­venció al menisc als EUA, es mos­trava ple­na­ment con­fiat –i orgullós– amb les ganes que hi posen les juga­do­res tot i que mani­fes­tava: “Ens hem entre­nat molt bé, l’equip tre­ba­lla feno­me­nal però, és clar, la natu­ra­lesa no salta”. “És impos­si­ble pror­ro­gar-ho. Perquè arri­ba­ran els pro­ble­mes de sobrecàrre­gues, d’excés de tre­ball, de fatiga, de zero ener­gia... I després ens pre­gun­ta­rem què ha pas­sat”, va argu­men­tar, abans de posar sobre la taula qui­nes són les expec­ta­ti­ves de l’equip: “Hem de saber quin és el ros­ter de l’Uni Girona i què podem fer amb ell. Tot el que vagi més enllà? Feno­me­nal. Soc el més ambiciós del món i vaig venir aquí, i hi soc, per inten­tar que Girona esti­gui al més amunt pos­si­ble”. I hi va afe­gir: “Ja vaig dir en la pre­tem­po­rada, que si acon­se­guim estar tot l’equip junt, podem ser molt bon equip. Però és molt com­pli­cat.”

2
derrotes
en 14 partits de l’Uni al pavelló on juga avui, contra un altre rival: el 2008 (LF2) i el 13 (LF)
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)