Rematats i enfonsats. Els jugadors del Bàsquet Girona es plantaven a Madrid després de la derrota de trenta punts del cap de setmana passat contra el Covirán a Fontajau i topaven contra un mur de pedra massissa. Era el guió perfecte per al Madrid, que arribava amb la necessitat d’aconseguir una victòria després d’un inici de lliga decebedor i olorava la sang del rival per convertir el partit en una agonia.

Els jugadors de Fotis Katsikaris, encara amb les baixes de Sergi Martínez i Juani Marcos, només aconseguien competir al primer quart fruit de l’encert d’Aljami Durham (21 punts). El fons d’armari del conjunt de Chus Mateo, que no podia comptar amb el lesionat Andrés Feliz ni tampoc amb el descartat Usman Garuba, i els greus problemes d’anotació dels gironins, deixaven el partit resolt al descans. I el que és encara més preocupant, tornaven a destapar els problemes dels catalans per anotar (36% en tirs de camp i 15/40 en tirs de 2).

Els blanc-i-vermells van arrancar el partit aguantant la intensitat d’un primer quart dominat per Facundo Campazzo (10 punts en 8 minuts). Anant quatre punts per sota en el marcador, el repte dels gironins era no deixar-se anar. I l’entrada en pista de James Nnaji va permetre precisament això: frenar l’amenaça de Tavares a sota el cèrcol i aprofitar l’avantatge que generava a dins la zona. Però el Madrid és el Madrid, i un parcial de 7-0 dels blancs obligava Katsikaris a aturar el joc.

L’entrada de Rathan-Mayes apareixia com un punyal per als catalans, que veien com els rivals col·locaven la màxima diferència (+11). Si els de Katsikaris no mantenien el ritme d’encert dels blancs, s’haurien de preparar per a un altre bany de sang. Els tirs alliberats no anaven cap a dins, Ike Iroegbu no tenia el dia i la situació es començava a complicar. Les forces començaven a defallir a la banqueta gironina, fins que un triple de Guillem Ferrando (5/7 en triples) retallava distàncies i semblava revifar la situació. I aleshores apareixia Campazzo. L’argentí, amb una nova genialitat, tornava a posar distància. El partit arribava al descans 45-34.

Tornant de la pausa, l’escena era dramàtica: un parcial demolidor (16-0) deixava els jugadors de Katsikaris anul·lats. Amb Susinskas fora de partit per l’acumulació de faltes personals, amb Ike Iroegbu desaparegut i amb un pobre percentatge d’encert, el Girona perdia el fil del partit.

I, altre cop, s’enfonsava anímicament. Sense capacitat per anotar ni per frenar els rivals, els jugadors de Chus Mateo convertien el partit en una pràctica de tir (60-34). L’aparició de les característiques mandarines de Sergio Llull i les ganes del jove Hugo González de tenir minuts deixaven al descobert totes les vergonyes dels visitants, als qui se’ls estava fent etern el duel i dels quals amb prou feines se salvava Guillem Ferrando (17 punts), que evitava que el drama fos encara més gran amb el seu encert. La botzina final constatava una nova patacada del Bàsquet Girona, que, més enllà de la derrota, alarma per les sensacions que desprèn.