L’estrena de Ramón Moncho Fernández al cap­da­vant de la ban­queta del Bàsquet Girona arriba en un moment deli­cat. L’equip és cuer de la taula clas­si­fi­catòria, amb dues victòries en 11 par­tits, i dar­re­ra­ment ha pre­sen­tat una imatge de joc llu­nyana del que reque­reix la com­pe­tició. De fet, en set de les nou der­ro­tes els blanc-i-ver­mells han per­dut per més de deu punts de diferència. Sem­bla, doncs, que un dels pri­mers rep­tes de Fernández és esta­bi­lit­zar i dotar de con­fiança un con­junt que, segons el seu pre­de­ces­sor, més que de joven­tut peca de fra­gi­li­tat per afron­tar les càrre­gues de pressió dels moments com­pli­cats.

De cami­nar per la corda fluixa Fernández en té un cabàs d’experiència. En la dar­rera dècada al cap­da­vant de l’Obra­doiro, l’equip gallec en més d’una ocasió ha temp­te­jat amb el des­cens. L’objec­tiu prin­ci­pal del con­junt gironí és evi­tar aquest dis­gust, i per fer-ho és pri­mor­dial inten­tar arri­bar al llin­dar de la per­manència, que en la dar­rera dècada s’ha ubi­cat entre les 11 i les 12 victòries. En resum, seguint aquesta estadística: que­den 23 par­tits per dis­pu­tar, 10 dels quals és pri­mor­dial gua­nyar-los.

Els giro­nins van sege­llar la per­manència el seu pri­mer curs ACB (2022/23) amb 11 tri­omfs, i l’any pas­sat ho van fer amb 13. Tot i que cal recor­dar que hi va haver un tri­ple empat (Breogán, Obra­doiro i Gra­nada) d’equips que podien acom­pa­nyar el Palència en el des­cens que final­ment es va resol­dre per l’ave­rage i va con­dem­nar, pre­ci­sa­ment, l’Obra­doiro, que ales­ho­res diri­gia Fernández. És per això que ni tan sols en les der­ro­tes val a badar, perquè les des­con­ne­xi­ons es poden pagar molt cares.