El Girona visita aquesta tarda el Força Lleida en el que podria ser el debut de Martinas Geben a les ordres de Moncho Fernández. El pivot lituà (2,08 m, 1994) és el primer dels dos reforços que han arribat la darrera setmana i ho fa cedit pel Cedevita. “No m’estava adaptant a allò a què l’entrenador volia que juguéssim ni a la seva manera de veure el joc. És natural que volgués jugar més i tenir més protagonisme i amb el club vam trobar aquesta solució”, explica qui va ser jugador del Manresa en 59 partits en l’ACB abans de fitxar per l’Olimpija, amb el qual va disputar el darrer partit el cap de setmana abans de Nadal.
Ve de jugar poc. Està a punt?
Crec que sí i això espero, que l’entrenador em faci sortir i jo sigui capaç de fer el que em demana.
Tenia altres ofertes de la lliga? Què és el que el fa decidir per Girona?
Sí, hi havia altres clubs interessats, però a Girona m’oferien l’oportunitat de jugar i fer-ho amb un rol important. Vaig parlar amb l’entrenador i em va agradar tant el que em va dir com la seva manera de comunicar-se. Aquesta és la raó principal per escollir l’oferta del Girona i perquè tinc ganes de venir a ajudar l’equip a sortir d’aquesta situació.
Quan va arribar a Manresa, l’equip era cuer amb 2-9 i ara aquí van últims amb 2-11 i han perdut sis partits seguits. Com se surt del pou?
Sí, ho recordo. Era una situació similar i el que tinc clar és que no hi ha una solució màgica perquè quan fas un fitxatge o arribes a l’equip es resolguin tots els problemes, més enllà de treballar cada dia, millorar en els entrenaments i creure en allò que l’entrenador fa i prepara per a l’equip. És no anar més enllà del dia a dia, el partit a partit, millorar i guanyar per sortir dels últims llocs.
Ve a jugar de pivot alt, no? El bloqueig i continuació és el seu punt fort?
Sí, diria que de base no jugaré [riu]. Sí, segurament és aquest, també puc aportar diverses habilitats a la pista. Sobretot, que em permetin ajudar l’equip en allò que necessiti.
Què li ha demanat Moncho?
Primer de tot, i a banda dels aspectes tàctics, un cert lideratge; donar aire fresc que aporti energia. I, per descomptat, la meva experiència a la pista, des de la defensa i amb especial atenció a la comunicació. Sobretot experiència en un equip jove.
És l’únic de la plantilla que supera la trentena. S’hi ha trobat abans? Suposa un repte, fer de veterà?
És diferent i no només personal, sinó poder ajudar els companys i fer que ells mateixos acceptin aquesta ajuda. És un repte a dues bandes, sí.
S’hi deuria enfrontar, amb Nnaji i Juan Fernández. Com els veu? Creu que els pot ajudar a millorar?
Amb en Juan, les dues últimes temporades, i amb en James, també, quan ell estava al Barça, i sí, per descomptat que tothom pot millorar. La millora arriba quan tens experiència a la pista i en James ha jugat per a grans entrenadors. Té un gran talent físic i la seva millora inclou entendre els aspectes del joc.
Amb Susinskas, hi havia coincidit? Va parlar amb ell abans de venir?
No en el mateix equip, però sí en contra i li vaig demanar pel club, en clau d’organització i altres aspectes.
Arriben vostè i Pep Busquets. Creu que tenir un entrenador amb experiència farà més fàcil l’adaptació?
I tant, tothom vol jugar a les ordres d’aquest tipus de tècnic. Moncho té una llarga trajectòria i s’ha guanyat el respecte de tothom, així que ja saps, quan tens l’oportunitat de jugar amb un entrenador com aquest, que ho fa més fàcil per al jugador i que la meva manera de veure el joc s’adapta tant a la seva, és senzill.
Ara, el Lleida; després, el Barça i el Baskonia a Fontajau. No és un inici fàcil. Creu que se’n podran sortir?
Qualsevol pot guanyar qualsevol; no serà fàcil, però hi has de creure. Sí que juguem contra grans equips i grans jugadors, però hem de sortir a donar-ho tot i a lluitar. Tots els partits de la lliga són complicats, ningú diu que sigui fàcil, però si seguim el que proposa l’entrenador i donem el millor de nosaltres, hi ha l’esperança que les coses surtin.