La reconciliació
Bàsquet. ACB. L’arrencada del 2025, amb el primer triomf a fora i la festassa contra el Barça, carrega d’energia el Bàsquet Girona, enganxat ara als rivals
Any nou, vida nova. El Bàsquet Girona, que havia col·leccionat a Fontajau derrotes contundents i depriments contra rivals com el Granada i el Corunya i acabava sempre amb desenllaços negatius a fora, ha començat el 2025 de manera immillorable. Tres dies després d’un triomf per agafar una mica d’aire a Lleida, arribava una nit màgica a Fontajau, digna d’entrar directament al podi dels grans moments del club. Ho reflectien les imatges a la graderia –amb 5.288 espectadors–, a la pista, on els jugadors van tornar per rebre una última ovació, i al vestidor. És una victòria més, però és la de l’èxtasi, la de l’alliberament, la de la convicció. La de la reconciliació.
“És un partit molt especial. Tornàvem a casa, en el primer partit del 2025, després de viure-hi unes quantes decepcions, i necessitàvem demostrar que el que havíem fet en el partit anterior no era cap excepció”, resumia Juani Marcos, un dels exblaugrana que van contribuir a accentuar la crisi del conjunt de Joan Peñarroya. El Barça es resistia per al Bàsquet Girona, que en el cinquè duel en l’ACB va celebrar la primera victòria i va fer embogir l’afició que mesos enrere assistia a actuacions molt decebedores d’un equip que no trobava el rumb.
Una altra cara
El Girona continua a la cua, però després de fer en tres dies el mateix nombre de victòries que en les 13 jornades anteriors, les coses es veuen d’una altra manera. Empaten amb el Granada i el Corunya, que ahir van perdre. “Hem canviat la manera de jugar, de pressionar i lluitar; són petites cosetes que fan que l’equip funcioni”, diu Maxi Fjellerup, que ha augmentat molt la productivitat els últims partits. “En Moncho també hi té molt a veure, perquè des del primer dia em dona moltíssima confiança. Estic content, i que duri.” La pròxima cita torna a ser a Fontajau, diumenge contra el Baskonia (17 h).
PROTAGONISTES
LA XIFRA
El debut somiat que podrà explicar Moncho
X.M.La victòria de dimarts, pel fet de ser la primer contra el Barça i pel guió que va tenir, quedarà per al record de l’afició i tothom qui forma part del Bàsquet Girona. I, és clar, per a Moncho Fernández, que s’estrenava a Fontajau com a tècnic blanc-i-vermell. “No es pot demanar més. Debutar a casa, en un pavelló ple, contra un rival potent d’Eurolliga com el Barça...Quan sigui més gran, diré: «Recordeu quan vam debutar a Fontajau i vam guanyar el Barça?» Sí, és clar que és un debut somiat”, explicava el tècnic, orgullós de la fe mostrada per l’equip. “Era un dels objectius quan vaig arribar. A la marató, li quedaven un munt de partits, i tot i anar cuers, no volíem que ningú pensés que s’havia acabat la cursa. Continuarem corrent. Amb dues victòries més, però sabem que a la marató li continua quedant un món. Lluitarem, construirem, treballarem per tenir aquest esperit, que és la clau.”
