Sense cap favo­rit clar

Si alguna cosa té l’edició d’enguany és que el Barça i el Madrid no hi arri­ben en el seu millor moment, com a mínim de resul­tats i sen­sa­ci­ons. Però és un exa­men per­fecte pe als de Joan Peñarroya, que tenen una opor­tu­ni­tat única per can­viar el guió del curs i sobre­tot girar full dels dub­tes que està gene­rant. Gua­nyar la copa seria la vida i ho pot can­viar tot. Per­dre seria posar més lle­nya al foc. Però els blancs tam­poc estan per llançar coets i, tot i estar acos­tu­mats a jugar par­tits d’aquesta trans­cendència i haver-se reforçat amb dos ex NBA com Den­nis Smith Jr. i Bruno Fer­nando, no han con­vençut en un any en què Tava­res no està en el seu millor moment. Sem­bla, doncs, una opor­tu­ni­tat única per a l’Uni­caja, líder de la lliga regu­lar i campió fa dos anys, i per al València de Pedro Martínez, tot i que els dos hi arri­ben havent per­dut l’última jor­nada ACB. La Penya va com a tapat amb un equip amb experiència i talent men­tre el Baxi Man­resa, la reve­lació fins ara en l’ACB, arriba a la copa sent fidel al seu estil: joc elèctric, inten­si­tat i agres­si­vi­tat. El premi és ser-hi però, un cop aquí, no renun­cien a res.