“Gua­nyar fora de casa cada vegada és més car. M’espero un par­tit difícil i no és perquè ho digui jo sinó perquè en aquests dar­rers par­tits ho estem veient: hem tin­gut par­tits durs i quan veiem els rivals jugant a fora veiem els resul­tats. Tots els equips tenen algun objec­tiu i tots llui­ten, sobre­tot a casa, per acon­se­guir-los” diu Roberto Íñiguez en la prèvia del Gran Canària - Spar Girona d’aquest dis­sabte (20 h), en el pri­mer dels últims 5 par­tits de lliga que l’Uni afronta amb la pos­si­bi­li­tat d’aca­bar pri­mer i asse­gu­rar-se la presència a l’Euro­lliga la tem­po­rada que ve. “El meu objec­tiu és fer-ho el millor pos­si­ble avui i com­pe­tir a Canàries. El que passi a l’abril, no tinc la bola de vidre. Sí crec, i no sé si recor­deu quan vam aca­bar la pre­tem­po­rada que era un moment difícil per a nosal­tres, vaig dir que faríem una bona tem­po­rada. Molts em vau mirar dient que se me’n anava el cap, i l’estem fent. Ara estem en el moment de veure si acaba sent bona o fem aquesta passa per fer-la excel·lent. Però això només es fa amb el dia a dia i jo, ara, no gua­nyo res en pen­sar si... Ens hem d’enfo­car en el par­tit de Canàries perquè serà molt difícil. I a part dels par­tits que que­den hi ha la copa i, si a les juga­do­res, les cen­tro en el dia a dia, en el tre­ba­llar en silenci i vaig set­mana a set­mana: el soroll l’hem de fer amb els resul­tats. I punt. No entrem en res més i aquest és el camí” exposa el vitorià.

“És veri­tat que a Fon­ta­jau, amb el nos­tre públic, tenim els nos­tres alts i bai­xos però l’equip fa el seu bàsquet amb una major segu­re­tat i, a fora, a vega­des hi ha menys encert i es tracta de jugar al mateix nivell que fem a aquí” des­taca Íñiguez, que en referència el Gran Canària, adver­teix: “Té una part de l’equip simi­lar al que va jugar a aquí, que va començar a un molt bon nivell i recordo que en el nos­tre par­tit ho vam fer bé, i hi ha hagut el canvi de Kia James, que era la seva juga­dora més gran però han incor­po­rat Bai­nes de La Seu i a Becker de l’IDK, i això els fa ser un equip una mica més llarg de quan van començar i més atlètic: poden córrer més, anar més la rebot, con­ti­nu­a­ci­ons...” “És un equip que es segueix basant en l’u con­tra u de les seves exte­ri­ors. Les tres son juga­do­res amb molt talent: Erja­vec, Tous­saint i Clàudia Con­tell” hi afe­geix.