Lliga femenina

Anna Jòdar

PREPARADORA FÍSICA SPAR GIRONA

“Hi posem tot l’esforç”

“Els tres partits de lliga d’abans eren molt importants. També mirant el tema mental, per arribar-hi bé”

“La idea és no canviar gaire respecte al que hem estat fent fins ara. Que la jugadora es trobi a gust és la nostra feina”

Cada dia que passa celebrem que ningú s’hagi fet mal. Bona comunicació i donar el 200% de nosaltres és el que busquem
Si agafava aquesta funció, i sent el meu primer any, volia fer-ho al 100%. Estar tot el cos tècnic ens dona un avantatge
[Laia Palau] Retrobar-nos, amb tota la seva experiència i com veu el bàsquet, per a mi és un regal

La dinàmica de l’Spar Girona aquest curs, amb Roberto Íñiguez a l’Uni des de l’estiu per primer cop i una plantilla i cos tècnic pràcticament renovada de dalt a baix, fa que l’equip arribi en plenitud a la copa, que obre demà passat sent líder amb dos triomfs de marge en la lliga i amb 12 jugadores sortint a pista els darrers partits. I Anna Jòdar (Roses, 1995), Graduada en ciències de l’activitat física i de l’esport. Màster en rendiment esportiu: tecnificació i alt nivell i màster en formació del professorat de l’Euses n’és una de les raons. L’exjugadora de la base del club va debutar amb l’equip en la Lliga Femenina el curs 2012/13 i en l’Eurolliga el 15/16 i surt en la foto de la primera lliga, la del Sant Jordi d’aviat farà deu anys.

Setmana de copa i l’equip sembla que vagi com un coet, no? Han modificat la preparació?
Ens han anat bé, aquestes setmanes senceres, per posar-hi una mica més de càrrega, però érem conscients que els tres partits de lliga d’abans eren molt importants. Hi hem pensat però sense deixar els altres i també mirant el tema mental, per arribar-hi bé i havent tingut bons partits i en clau de joc.
Aquests darrers dies amb prou feines superaven els 20 minuts.
Hem intentat controlar molt la càrrega, sempre que ha estat possible, i és una cosa que amb en Roberto i el cos tècnic vam comentar. Hi ha una feina de no estar gaires minuts seguits. Ens va bé per donar descans a les jugadores i per competir millor: si són 6 minuts, ho has de donar tot aquests 6 minuts. Hem estat molt alerta amb les rotacions i en els entrenaments com en tota la temporada. Potser la setmana passada amb un bloc per treballar més coses, que normalment no podem fer quan tenim doble competició.
Ara han de canviar el xip, a la jugadora? Són tres finals?
La idea és no canviar gaire respecte al que hem estat fent fins ara. Vam arribar ahir [diumenge] molt tard pel vol que teníem i aquesta setmana hem d’ajustar molt bé les càrregues per arribar fines a la copa: no passar-nos però poder entrenar bé per treballar les coses que ens calen polir i per preparar bé el partit de quarts amb Gernika.
Salta a la vista: 6 jugadores que no s’han perdut cap partit... Des que arriba ho tenien clar.
Amb en Pau [Osorio], que és el físio i amb qui treballem més conjuntament, també amb en Roberto, l’objectiu és que les jugadores puguin estar bé per al partit i per poder competir. No se’ns va demanar això, perquè a vegades hi ha mala sort, però hi posem tot l’esforç i en Roberto té molta experiència i jo, sent el meu primer any, em deixo guiar per ell. És de tots junts i les decisions també ho són, això ens fa forts i tot el que fem per trobar l’equilibri en les càrregues i allò preventiu per evitar ensurts, i que la jugadora es trobi a gust, és la nostra feina. Que es trobi al ser màxim nivell el dia de partit. Hi ha hagut coses? Sí, però s’han solucionat en els marges que tocaven i tenir un bon clima amb les jugadores, l’staff i l’àrea de rendiment també ens ajuda.
Sap, per això, que els dos últims anys van ser un calvari.
Prefereixo parlar d’aquest. I sabem que a vegades hi ha mala sort. Cada dia que passa és un dia que celebrem que s’acabi l’entrenament i ningú s’hagi fet mal. Sabem que el bàsquet té aquest risc i aquesta bona comunicació, mirant de donar el 200% de cadascun de nosaltres, és el que busquem.
La Marta Canella parlava del tipus de jugadora que ha arribat. Que vostè també jugués, i sàpiga com és un vestidor, ajuda.
És un punt fort, potser tingui altres debilitats però em dona un avantatge saber com és, he estat en situacions que em puc emmirallar i quan era jugadora hi havia coses que m’afavorien en estar més bé. M’hi puc posar més, a la seva pell: m’ajuda a prendre decisions. I sí, hi estic d’acord, tenim jugadores molt i molt professionals. No conec les d’abans però aquestes tenen una cultura del treball, més enllà de l’entrenament en quant a preparació física, hàbits saludables... Es coneixen molt i ajuda.
Hi és sempre i és una altra diferència respecte l’any passat.
De fet va ser una de les condicions: fem molta feina estant a fora, a l’escalfament o en el prepartit i les rutines, quan anem a fer tir, o els dies que marxem abans i ens entrenem a allà. Si agafava aquesta funció, i sent el meu primer any, volia fer-ho al 100%. I estar tot el cos tècnic, sempre, ens dona un avantatge.
Això dels estiraments que veiem just acabar el partit, a Fontajau, va per aquí també?
És que és un no parar, això. I el que dius són unes rutines que s’han agafat des del principi i és cosa de tot l’staff. En Roberto va ser el primer, des del principi, en dir que tothom estira. Tothom li dona importància al que anem fent en Pau i jo. I la jugadora ho acaba veient, que tot i ser el meu primer any, tenir aquesta responsabilitat i confiança, fa que anem tots a l’una. A vegades ni tens temps de gaudir, però és com anem dia a dia.
Coneguen-la, treballar amb Laia Palau, que vostè n’era la presidenta del club de fans a Girona quan ningú s’imaginava que ella arribés a jugar mai a l’Uni...
Bé... És veritat [Riu]. A vegades aquesta admiració, que també hi havia treballat abans a la base, fa que aquest fenomen fan s’hagi diluït. Quan n’era súper tenia 18 anys i el meu somni era jugar contra ella, i quan vaig aconseguir-ho i vaig veure que tampoc m’hi podia dedicar professionalment, o m’agradava molt el que estudiava, va ser un dels motius per voler-ho passar bé jugant a bàsquet. Retrobar-nos, amb tota la seva experiència i com veu el bàsquet, per a mi és un regal: n’estic molt contenta i millora la meva tasca.
El triple era el seu punt fort i, quan li entren, a l’equip, és imparable. Personalitzat en Chloe Bibby, que du uns dies més discreta, fins a quin punt influeix, l’encert, en partits importants?
Ho és, per descomptat. I estar-ho et dona avantatge però s’ha demostrat que quan no en tenim, hi ha altres jugadores que poden fer altres coses. En els últims partits potser no hi hagi tant encert en el triple com abans però han sortit altres jugadores i han sumat. La temporada és molt llarga i hi ha jugadores que no han parat.
Aquesta setmana estan a 3 partits d’un títol però, també, si guanyen 3 partits de lliga es classifiquen per a l’Eurolliga.
És un dels objectius del club i no sé si em toca a mi parlar-ne. Al meu cap hi ha que les jugadores no es facin mal i arribar al partit del Gernika senceres i que facin el millor partit possible.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.