Ens han anat bé, aquestes setmanes senceres, per posar-hi una mica més de càrrega, però érem conscients que els tres partits de lliga d’abans eren molt importants. Hi hem pensat però sense deixar els altres i també mirant el tema mental, per arribar-hi bé i havent tingut bons partits i en clau de joc.

Hem intentat controlar molt la càrrega, sempre que ha estat possible, i és una cosa que amb en Roberto i el cos tècnic vam comentar. Hi ha una feina de no estar gaires minuts seguits. Ens va bé per donar descans a les jugadores i per competir millor: si són 6 minuts, ho has de donar tot aquests 6 minuts. Hem estat molt alerta amb les rotacions i en els entrenaments com en tota la temporada. Potser la setmana passada amb un bloc per treballar més coses, que normalment no podem fer quan tenim doble competició.

La idea és no canviar gaire respecte al que hem estat fent fins ara. Vam arribar ahir [diumenge] molt tard pel vol que teníem i aquesta setmana hem d’ajustar molt bé les càrregues per arribar fines a la copa: no passar-nos però poder entrenar bé per treballar les coses que ens calen polir i per preparar bé el partit de quarts amb Gernika.

Amb en Pau [Osorio], que és el físio i amb qui treballem més conjuntament, també amb en Roberto, l’objectiu és que les jugadores puguin estar bé per al partit i per poder competir. No se’ns va demanar això, perquè a vegades hi ha mala sort, però hi posem tot l’esforç i en Roberto té molta experiència i jo, sent el meu primer any, em deixo guiar per ell. És de tots junts i les decisions també ho són, això ens fa forts i tot el que fem per trobar l’equilibri en les càrregues i allò preventiu per evitar ensurts, i que la jugadora es trobi a gust, és la nostra feina. Que es trobi al ser màxim nivell el dia de partit. Hi ha hagut coses? Sí, però s’han solucionat en els marges que tocaven i tenir un bon clima amb les jugadores, l’staff i l’àrea de rendiment també ens ajuda.

Prefereixo parlar d’aquest. I sabem que a vegades hi ha mala sort. Cada dia que passa és un dia que celebrem que s’acabi l’entrenament i ningú s’hagi fet mal. Sabem que el bàsquet té aquest risc i aquesta bona comunicació, mirant de donar el 200% de cadascun de nosaltres, és el que busquem.

És un punt fort, potser tingui altres debilitats però em dona un avantatge saber com és, he estat en situacions que em puc emmirallar i quan era jugadora hi havia coses que m’afavorien en estar més bé. M’hi puc posar més, a la seva pell: m’ajuda a prendre decisions. I sí, hi estic d’acord, tenim jugadores molt i molt professionals. No conec les d’abans però aquestes tenen una cultura del treball, més enllà de l’entrenament en quant a preparació física, hàbits saludables... Es coneixen molt i ajuda.

De fet va ser una de les condicions: fem molta feina estant a fora, a l’escalfament o en el prepartit i les rutines, quan anem a fer tir, o els dies que marxem abans i ens entrenem a allà. Si agafava aquesta funció, i sent el meu primer any, volia fer-ho al 100%. I estar tot el cos tècnic, sempre, ens dona un avantatge.

És que és un no parar, això. I el que dius són unes rutines que s’han agafat des del principi i és cosa de tot l’staff. En Roberto va ser el primer, des del principi, en dir que tothom estira. Tothom li dona importància al que anem fent en Pau i jo. I la jugadora ho acaba veient, que tot i ser el meu primer any, tenir aquesta responsabilitat i confiança, fa que anem tots a l’una. A vegades ni tens temps de gaudir, però és com anem dia a dia.

Bé... És veritat [Riu]. A vegades aquesta admiració, que també hi havia treballat abans a la base, fa que aquest fenomen fan s’hagi diluït. Quan n’era súper tenia 18 anys i el meu somni era jugar contra ella, i quan vaig aconseguir-ho i vaig veure que tampoc m’hi podia dedicar professionalment, o m’agradava molt el que estudiava, va ser un dels motius per voler-ho passar bé jugant a bàsquet. Retrobar-nos, amb tota la seva experiència i com veu el bàsquet, per a mi és un regal: n’estic molt contenta i millora la meva tasca.

Ho és, per descomptat. I estar-ho et dona avantatge però s’ha demostrat que quan no en tenim, hi ha altres jugadores que poden fer altres coses. En els últims partits potser no hi hagi tant encert en el triple com abans però han sortit altres jugadores i han sumat. La temporada és molt llarga i hi ha jugadores que no han parat.

És un dels objectius del club i no sé si em toca a mi parlar-ne. Al meu cap hi ha que les jugadores no es facin mal i arribar al partit del Gernika senceres i que facin el millor partit possible.