La muntanya és massa alta
Bàsquet. ACB. El Bàsquet Girona hi posa tota la lluita i voluntat per contrarestar el domini del Gran Canària però topa amb obstacles i talla la sèrie de victòries abans d’anar a la Corunya
La visita de dissabte a la Corunya –ahir els gallecs en van rebre 127 a la Fonteta– està marcada fa temps en el calendari del Bàsquet Girona. Hauria estat un luxe arribar-hi amb un coixí de quatre victòries més, però per fer-ho l’equip gironí necessitava fer caure el Gran Canària a Fontajau, on han caigut altres gegants. No va ser el cas dels canaris, que abans d’afrontar dimarts a Turquia l’anada de semifinals de l’Eurocopa van resoldre la visita a Girona. Amb feina, perquè l’equip de Moncho no es deixa anar com a principi de curs –que ho diguin al Corunya– i, li surti cara o no, competeix. No n’hi va haver prou per donar una altra alegria a l’afició, que va agrair l’esforç i va dedicar una de les escridassades de més decibels a l’actuació arbitral, amb decisions sempre decantades al mateix costat i en moments puntuals que incrementaven la sensació de frustració.
Amb un immens Pep Busquets, el Girona va tancar el primer quart clavant 28 punts –i això que no havia començat gaire fi– al Gran Canària i amb el marge màxim (+7) que va assolir. Però el guió es va capgirar a partir del segon quart. El conjunt de Lakovic va col·lapsar els atacs locals, amb excés de pèrdues i més de quatre minuts sense anotar. Dos triples de Brussino van situar en avantatge els visitants, que ja no van cedir el domini. Els visitants van tornar els 28 punts que havien encaixat en el primer quart i van marxar al descans amb avantatge (45-49).
Un triple de Shurna va situar el 48-56, amb què Moncho cridava Geben i Busquets, que mantenien viu l’equip. Però la muntanya es feia cada cop més alta –62-72 al final del tercer quart–. Dos triples, de Juani i Maxi (69-74), van fer esclatar Fontajau, irritat després amb una falta antiesportiva de Geben i una tècnica a Moncho. Quan l’equip es va poder acostar de debò, a menys de cinc punts, va fallar sempre alguna cosa. O un triple que no va entrar, o una pèrdua o una decisió arbitral controvertida. Juan Fernández, habitual en les protestes, finalment també es va guanyar la tècnica. Fontajau bullia. Brussino, des del triple, ho va encarrilar per als canaris, tot i que el Girona hi va posar voluntat fins al final.