“Ens esperen quatre finals”
Lliga Femenina.
L’Spar Girona depèn de si mateix per acabar la fase regular en primera posició i obtenir la classificació per a l’Eurolliga
Les derrotes són dures d’encaixar. Més encara si et priven de jugar una final. L’Spar Girona ha retornat a la feina després de l’eliminació a les semifinals de la copa de la Reina i té poc temps per acabar de digerir les emocions del cap de setmana viscut a Saragossa. En definitiva, hi ha partits i partits. I aquells que se t’escapen de les mans són els que costen d’esborrar del cap.
“L’equip està una mica baix d’ànims. Han passat només dos dies i tampoc no et puc dir que estem bé. Som conscients que hem de pensar en tot el que ve i que depèn de nosaltres, però és cert que venim d’un daltabaix. No pel fet de perdre a les semifinals, sinó perquè semblava que ho teníem, acariciàvem la final. Teníem un bon avantatge al descans, la perdem, la recuperem altre cop i arribem als minuts finals amb un marge per dir: ‘gairebé ho tenim’. Haver-ho acariciat, doncs, ens té una mica atrapades encara, però el que queda ara és molt important i depèn de nosaltres.” Així es va expressar la jugadora Marta Canella dos dies després d’encaixar el cop.
I és així. Resten quatre partits de lliga (Saragossa, Araski, Ensino i Jairis) i les gironines són primeres amb una victòria de marge per sobre del València i dues per sobre del Perfumerías Avenida. Si aconsegueixen acabar la fase regular en primera posició, l’any que ve tornaran a jugar la màxima competició europea: “El que ens queda, per unes coses o unes altres, crec que no serà fàcil. Per com s’ha demostrat que és la lliga, al final és igual que juguis contra el catorzè que el cinquè. Totes tenim necessitat de guanyar i crec que en aquests darrers quatre partits això es veurà encara més. Nosaltres tenim un repte il·lusionant, hem fet una temporada regular molt bona, pràcticament impecable, i ara som en un moment de dir: o acabem la lliga bé o ens deixem endur i caiem. Al final el premi que tenim és molt i molt gran: tornar l’Spar Girona a l’Eurolliga. Volem aconseguir-ho, però sabem que ens esperen quatre finals i no hi ha marge d’error.”
Una classificació, la de l’Eurolliga, que tot i no ser una copa esdevindria el premi a una temporada en què el club ha aconseguit deixar endarrere els fantasmes del curs passat i ha tornat a sentir-se capaç de ser a dalt de tot. “Evidentment, aixecar el títol de lliga a la final del play-off és molt emocionant, però per mi ser primeres de lliga regular és un gran mèrit i em sembla bé que sigui premiat amb aconseguir plaça a l’Eurolliga. Perquè al final és la feina de tot l’any. A mi em ressonaria especialment que siguem nosaltres les que, contra tot pronòstic, hem estat les millors en la fase regular.”
Torna Íñiguez
Després de set partits sancionat, aquest dissabte contra el Saragossa Roberto Íñiguez tornarà al capdavant de la banqueta gironina. Ho fa gairebé un mes i mig d’ençà de l’episodi que va protagonitzar en el partit de lliga contra el València i que ha implicat que fos Jordi Sargatal qui exercís de màxim responsable. I, val a dir, el català ha excel·lit en la seva tasca amb sis victòries en set partits.
Una situació estranya, per la durada de la sanció, però que s’ha acabat interioritzant al vestuari. “En el dia a dia, tot i que hem intentat que hi hagi normalitat, és una cosa atípica perquè han estat molts partits. Més que nosaltres, potser a ell l’ha afectat més, però crec que hem estat totes juntes i ara és moment de seguir endavant. A vegades els canvis són bons, sobretot si passen per coses que no pots controlar i que et fan enfadar perquè uneixen l’equip. Ara quan tornem a tenir a en Roberto (Íñiguez) al capdavant, doncs bé, ens ha dut a aquesta gran dinàmica i el fet que hi sigui segur que ens intentarà fer treure aquesta guspira.”
Vivint el somni
Probablement, el que és més complicat després d’arribar a l’elit és aconseguir mantenir-s’hi. I Marta Canella, amb més d’una dècada de bàsquet a l’esquena, pot dir que ho ha fet. Després de jugar vuit anys a Lliga Femenina 2 i un a Challenge, enguany cursa la seva tercera temporada a LFEndesa, un espai que ha passat de ser un desig a una realitat on s’ha consolidat convertint-se en aquella peça polivalent que tot entrenador vol a la seva banqueta. “Aquest any he aconseguit estabilitzar-me passés el que passés. Tens un equip amb jugadores que en la primera volta tenen una gran capacitat anotadora? Doncs, tot i això, et fas un forat en el nucli dur de l’equip. Ens falten pivots? Doncs ens inventem això, hi posem la Marta i ens funciona i ajuda l’equip. La lectura ha estat bona perquè estic en un dels millors equips de la lliga i, vagi com vagi, compten amb mi per jugar moments importants i estic contenta de ser útil en un gran equip com és aquest.”
El repte és gran i desitjat per totes aquelles persones que volen reviure les màgiques nits d’Eurolliga a Fontajau. Per això l’objectiu no va exempt de responsabilitat, personal i col·lectiva : “Crec que sempre n’hi ha, de responsabilitat. Sobretot quan tens sentiment de club, ets nacional... Crec que les coses es viuen d’una altra manera. Per exemple, l’objectiu de tornar a l’Eurolliga és del club, però passa a ser personal per mi també perquè sents que tens un impacte i una responsabilitat, que totes, jugadores i direcció, ens sentim amb aquesta responsabilitat. Però és cert que t’ho endús cap a dins, jo almenys ho sento així.”
