Dia de redempció i del retorn de Roberto Íñiguez a Fontajau, o si més no de projecte de redempció per girar full després de la copa, amb la derrota amarga contra el Jairis, el posterior campió, en un malson decidit en la pròrroga. L’Spar Girona s’ha de sobreposar i seguir el fil de la lliga –5 triomfs seguits– per defensar el seu lideratge, que li atorgaria al final de la fase regular l’accés directe a l’Eurolliga del curs vinent. El rival és el Casademont Saragossa, un equip complicat que és quart amb aspiracions, però que també arriba tocat pel desencís d’haver caigut en les semifinals de la seva copa contra l’Avenida, el posterior subcampió. En la lliga encadenava dos triomfs, amb una pallissa contra l’Ardoi (84-37) abans de la copa, però fa tres jornades va caure a Badalona i va encaixar la novena derrota del curs. Íñiguez torna a la banqueta després d’haver complert els set partits de sanció. Jordi Sargatal li ha fet de relleu i ara torna a les seves funcions d’ajudant.

En la primera volta, flors i violes. El conjunt gironí va vèncer per un solvent 66-82. El Casademont, però, és un equip diferent. L’escorta francesa Maria Mané va arribar al desembre i les pivots Maria Shanté Evans i Brianna Araski Fraser van aterrar a terres aragoneses al febrer per reforçar el joc interior.

“Ha estat una setmana complicada tant a nivell físic com emocional després de perdre la semifinal. Tant a nivell personal meu com de l’equip, ha estat com anar regant una planta que estava pansida i ja he vist coses que m’han agradat i situacions que hem de repetir en el partit”, explicava el tècnic vitorià, que en detallava les seqüeles físiques: “Bibby es va donar un cop fort dijous. Tenia una forta contusió i molt de dolor, però va dir que jugaria. Si no hi ha sorpreses, jugarà. Tenim més problemes amb Sandra Ygueravide, que té un problema muscular, i ens estem plantejant seriosament reservar-la perquè assumiríem un risc alt.”

Respecte de la seva absència a Saragossa, va expressar els seus sentiments: “Va ser dur no ser-hi, encara que mirés de fer el fort. Quan van baixar de l’autobús després de les semifinals vaig parlar amb el cos tècnic i els vaig que n’estava molt orgullós. Els resultats que ha aconseguit l’equip en el temps de la meva sanció no haurien estat millors amb mi. Això no vol dir que no haguem de ser autocrítics i dir que no hem fet una bona copa. No per guanyar o perdre, sinó perquè els nostres aficionats no han pogut veure l’equip que durant l’any els ha generat molta il·lusió. Hem de tornar a assemblar-nos a aquell equip.” Respecte al retorn, està il·lusionat: “Estic content de tornar perquè és la meva feina. Del que va passar i com va passar ja en comentaré més coses quan sigui el moment. Ara hem de mirar endavant, perquè si aconseguíssim aquesta primera posició per la qual haurem estat lluitant trenta partits, tindria molt de mèrit. Seria la primera vegada al club i ens donaria un premi molt important.”