La virtualitat, a un pas
El Girona rep el Río Breogán amb l’objectiu de sumar un triomf que suposi mitja salvació, amb Fontajau tenyit de vermell en el retorn de l’equip a casa després de dues jornades a fora
El Girona té l’oportunitat de fer un pas gairebé definitiu per la permanència, aquesta tarda (18 h) contra el Río Breogán, el rival amb qui es va estrenar Moncho Fernández quan els dos equips ocupaven els llocs de descens. Aquell 77-74 d’abans de Nadal a Lugo deixava el conjunt gallec amb 4-8 empatat amb el Bilbao, el Granada i el Corunya, i l’equip gironí, cuer amb 2-10. “Em dona tranquil·litat veure com de bé s’entrena l’equip, treballa i competeix”, deia ahir el gallec, que du 7-8 des que va arribar a Fontajau i que s’aferra a centrar-se “en el que podem fer, perquè la resta suposa malgastar l’energia”. El Girona, que ha disputat dos partits seguits a fora i va perdre el seu últim partit a casa, no guanya com a local des que el 8 de març superava el Joventut per 83-76. La setmana que ve el conjunt gironí visita el Nou Congost i després rep el Madrid i el Tenerife, primer i segon i que demà es veuen les cares, també de manera consecutiva. El pavelló s’engalana aquesta tarda, perquè el club deixa una samarreta vermella a cada localitat amb el lema “Som un equip, una veu” i ha preparat la fan zone més llarga de la temporada –de les 16.30 a les 22 h– amb un concert previ i una botifarrada posterior, a més dels serveis habituals.
Presents
El Girona - Breogán serà el primer dia d’Èric Vila com a visitant a Fontajau. L’aler-pivot de Bescanó, el tercer amb més partits a l’equip gironí, va fitxar pel club de Marc Gasol l’any de l’ascens i hi va jugar les dues primeres temporades a l’ACB. Serà, també, l’estrena de Jarod Lucas a casa i pot ser, també, el primer partit d’Yves Pons a casa des del 100-94 a la pròrroga contra el Bilbao de l’11 de novembre. Qui no hi serà avui, Nike Sibande a banda, és Darrun Hilliard (1,98 m, 1993), que va deixar el Breogán dijous per incorporar-se a l’Unics Kazan. El màxim anotador del Breo no s’havia perdut cap partit de lliga, en la qual acreditava 13,6 punts, 3,3 rebots i 3,7 assistències en 28 minuts (11,6 de valoració). “Era importantíssim per a nosaltres, però obre possibilitats a altres jugadors”, destacava el tècnic Luis Casimiro, que du 9-8 i que la setmana passada va renovar el seu contracte. “Com a entrenador és un repte apassionant substituir el jugador que més jugava”, deia el manxec. “És un equip amb majúscules i estic convençut que seran capaços de suplir-la. Són molt perillosos i ho veiem amb els resultats que han fet fora de casa: Andorra, Gran Canària, Corunya... La victòria contra el Baskonia no fa tant. És molt potent per això, perquè són un equip amb majúscules, i per això la confiança és mínima vingui un o no vingui”, posava en context Moncho Fernández, que recordava les 4 victòries com a visitant del seu rival d’avui, del qual destaca la capacitat ofensiva: “Es passen molt bé la pilota, aconsegueixen moltes cistelles assistides i són capaços de jugar als dos ritmes, a tota la pista i a mitja pista.” Unes característiques que justifiquen la sentència del tècnic: “Ens exigirà molt perquè per a nosaltres, a més, la nostra defensa és la principal font d’atac: si estem bé al darrere som capaços d’anotar.” “És un partit molt important, cada partit és una final ara mateix i hem d’aconseguir les màximes victòries possibles” va dir Sergi Martínez. El capità de l’equip donava valor al paper del públic: “Agraïm el suport de la gent en cada partit, els sentim molt a prop quan juguem a casa: és com si tinguéssim un jugador més.”
