Més bàsquet

Campionat del món de bàsquet femení

2010

Elles ho van fer possible

Bronze · El combinat espanyol va aconseguir el seu primer metall en un mundial gràcies a un paper essencial de les jugadores catalanes presència · Des de la seva primera participació (1994) hi ha hagut almenys quatre catalanes a l'equip estatal

La meitat (6 de 12) de les jugadores de la selecció espanyola que van disputar el mundial de Txèquia eren catalanes


Laia Palau

Posició..............................Base

Club actual..............Polkowice

(Polònia)

Ciutat.......................Barcelona

Núria Martínez

Posició..............................Base

Club actual.........Kayseri Kaski

(Turquia)

Ciutat............................Mataró

Marta Fernández

Posició.........................Escorta

Club actual............Salamanca

Ciutat.......................Barcelona


Anna Cruz

Posició.........................Escorta

Club actual.......Rivas Ecópolis

Ciutat.......................Barcelona

Cindy Lima

Posició.............................Pivot

Club actual................Uni Gyor

(Hongria)

Ciutat.......................Barcelona

Lucila Pascua

Posició.............................Pivot

Club actual..........Novi Zagreb

(Croàcia)

Ciutat.......................Barcelona


La República Txeca va ser el lloc i sis catalanes van ser testimonis i protagonistes directes de la gesta. Laia Palau, Núria Martínez, Marta Fernández, Anna Cruz, Cindy Lima i Lucila Pascua –Sílvia Domínguez va ser descartada per l'entrenador José Ignacio Hernández–, van assaborir el bronze en el mundial de la República Txeca 2010 després de derrotar Bielorússia (77-68). Enmig d'una hegemonia consolidada i liderada pels Estats Units i Austràlia, a la resta de seleccions només els quedava lluitar per la tercera plaça, que anava a preu d'or. I així va ser com, sense fer soroll, amb un objectiu clar però amb prudència, la selecció espanyola de bàsquet va aconseguir per primera vegada en la seva història un metall en un campionat mundial. L'objectiu, però, ja feia molts anys que es gestava i amb un teló de fons format per quatre barres, amb un grup de jugadores del país que haurien pogut formar un equip propi amb grans aspiracions.

Del somni a la realitat

El combinat estatal va participar per primera vegada en un mundial a Austràlia 94 aconseguint la vuitena posició en el seu debut. El barceloní Manolo Coloma era el seleccionador d'un conjunt en el qual hi havia quatre jugadores catalanes –Mar Xantal, Ana Belén Álvaro, Marina Ferragut i Elisabeth Cebrián–. Seguidament ho va fer a Alemanya 98, on l'equip va millorar la seva posició (5a) i la va mantenir a Xina 02, aconseguint la millor classificació en un campionat mundial fins ara. En el continent asiàtic, però, el nombre de catalanes que hi van participar es va elevar fins a sis. El mundial que es va celebrar al Brasil 06 va tornar a concedir a la selecció espanyola la vuitena posició, amb cinc catalanes al capdavant, però quatre anys després va arribar el moment que l'alta presència de jugadores catalanes va ser determinant per aconseguir la primera fita important en l'àmbit mundial.

Sense pressions, amb l'objectiu de jugar les semifinals, així arribava la delegació espanyola a la República Txeca per disputar el seu cinquè mundial seguit. Les jugadores de José Ignacio Hernández van poder disputar per primera vegada en la història la semifinal d'un campionat mundial. Després de perdre la semifinal contra els Estats Units que posteriorment es proclamaria campiona de la competició, tal com preveia el guió inicial, arribava el moment i l'oportunitat del combinat espanyol que tenia a les seves mans el que tota selecció volia, poder aspirar al tercer lloc del podi mundial. El rival, Bielorússia, i tot i que les estadístiques de les jugadores catalanes no van destacar en el partit pel 3r i 4t lloc, la seva tasca va ser acumulativa al llarg de tot el campionat. Laia Palau, base titular, va ser el cervell de la selecció espanyola, manant i dirigint. Des de la banqueta, Núria Martínez era l'encarregada de fer que l'absència de Palau en els minuts de descans no es notés, i així ho va fer. Clau en la remuntada contra França i un assegurança amb la pilota a les mans. Bones sensacions les que desprenia Marta Fernández, que, tot i perdre la titularitat, va saber aprofitar els seus minuts i no va perdre el canvi de ritme que la caracteritza. Menys presència van tenir Cindy Lima i Lucila Pascua, que sortien des de la banqueta però que també van saber mantenir el nivell de l'equip en les rotacions. Va ser una gran fita per a unes jugadores que sempre havien estat a les portes de lluitar per les medalles, però alhora va suposar l'inici de nous objectius.

Continua el llegat

Sis és el nombre màxim de jugadores catalanes que han disputat un campionat del món femení, però la qualitat que van despendre aquestes jugadores a la República Txeca no s'acaba aquí. Marta Xargay (23 anys), Sílvia Domínguez (25 anys) i Queralt Casas (21 anys), entre d'altres, arriben trepitjant fort i actualment ja han agafat el relleu de Laia Palau, Marta Fernández i companyia. Totes elles, tot i ser molt joves ja tenen un lloc privilegiat i significatiu per jugar competicions internacionals.

Èxode imparable cap a les principals lligues europees

Laia Palau (CCC Polkowice, Polònia), Sílvia Domínguez (UMMC Ekaterinburg, Rússia), Cindy Lima (Hat Agro Uni Gyor, Hongria), Núria Martínez (Kayseri KASKI, Turquia) i Anna Cruz, que la temporada que ve jugarà al Nadezhda d'Oremburg (Rússia), són alguns dels exemples més evidents del gran èxode que està vivint el bàsquet femení espanyol. Així com succeeix en altres esports com ara l'handbol, el voleibol i el waterpolo, molts equips de bàsquet femení han desaparegut i moltes jugadores es busquen la vida en lligues estrangeres més atractives i amb millor situació econòmica. Les fortes retallades, juntament amb l'absència de patrocinis, estan fent molt de mal als esports minoritaris, i especialment a l'esport femení en general.

Ja fa uns quants anys que la lliga espanyola de bàsquet arrenca sense bona part de les estrelles de referència de la selecció estatal i la competitivitat de la lliga es veu afectada per aquest èxode inevitable que ha propiciat l'increment del pes de les lligues europees. Actualment, 7 de les 12 integrants de la selecció estatal juguen en els millors equips de les lligues estrangeres més competents com ara Turquia, Rússia i Polònia.

La fuga de talents, però, no afecta només les jugadores. El paradigma el trobem en l'actual seleccionador estatal femení. El barceloní Lucas Mondelo també va fer les maletes el curs passat i va marxar a la lliga xinesa, després d'haver aconseguit tots els títols possibles amb el Perfumerías Avenida, i ha entrenat el Shanxi Xing Rui Flame i ha aconseguit que l'equip, ascendit la temporada anterior, acabés guanyant el campionat de lliga.

El futur de la lliga i les seves jugadores i entrenadors actualment és molt incert fins i tot per als equips que lideren la competició. Els títols i les victòries no asseguren el lloc a ningú, però el que sí que és cert és que la formació i competitivitat de tots dos col·lectius continuarà creixent en un lloc o altre.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)