Passi el que passi aquesta temporada, quan s'analitzi es veurà que els punts d'inflexió que hi ha hagut han tingut sempre de protagonistes el Conquero i el Girona. Ha estat una relació una mica d'amor i odi, perquè sempre hem tingut la sensació que ens trobaríem i que serien el rival a batre. Andreu Bou gairebé ho evita, però si el Promete hagués guanyat a Salamanca hauríem tingut la versió 2015 de la teoria conspirativa que ja vam viure fa un any en l'última jornada.

Seria una excusa. Hi ha una explicació. Des d'abans de la copa fins ara hem jugat un sol partit en cap de setmana a casa. La resta, desplaçaments. Una salvatjada. Vam tenir un moment de màxim nivell i després hi hagut el cansament d'una plantilla curta de rotacions. Quan un equip té un pic de rendiment, després ve una baixada. Crec que ja l'hem passat. M'hauria agradat mantenir el nivell, però entre molèsties, lesions i càrrega de treball no hem pogut. Però estarem al màxim nivell en el play-off.

Vam construir l'equip a partir d'un punt: gent agressiva, solidària en defensa. Quan hem estat malament físicament, això ens ha impedit tenir un rendiment millor. Però tenim clar que hem de ser un equip sòlid, agressiu i estable defensivament, perquè ens obre el camp. En l'últim partit contra el Girona, a Huelva, vam fer un partit molt dolent, però fins a quatre o cinc minuts del final elles no el van trencar. Estem reactivant l'equip i recuperant les sensacions que ens han portat fins aquí.

Babkina els dóna més punch en les posicions de base i escorta i afegeix perill des de la llarga distància al que ja tenien. I el canvi d'entrenador els aporta noves sensacions. A vegades hi ha bloquejos i potser perdre la semifinal de copa per un punt en la pròrroga va causar-ne un. El canvi d'entrenador ha reinicialitzat la memòria, tenen més frescor. Però Ramon Jordana és un dels millors entrenadors que hi ha hagut aquest any a Lliga Femenina i molta culpa del que està fent el Girona és seva. És una obvietat, però ho vull dir. Íñiguez té molta experiència i riquesa. Ha estat molt intel·ligent perquè no ha tocat el que funcionava. Fer foc nou hauria estat un error.

Perfectament. Però també sé que si som capaços de ficar-nos en una final en el primer intent tampoc se sorprendran. Si el títol l'haguessin de donar a l'equip que ha fet millor bàsquet en les últimes jornades, aquest és el Girona. Van com una bala. Però també estic segur que estan preocupats. No crec que Roberto i les jugadores estiguin tranquils perquè tenim set derrotes en la segona volta.

Per nosaltres només existeix un partit. Fixa't si n'hi dono. En un play-off tan curt el primer partit és fonamental i possiblement serà clau. Ho estem encarant tot a aquest primer partit. Això pot anar molt bé si guanyes però et pot deixar una mica tocat si perds. Ja ho veurem, però la primera mànega s'ha de jugar i és diumenge. Seria un error jugar-la pensant que tenim una segona oportunitat. Imagina't què representaria guanyar i viure dijous un partit per ficar-nos a la final. Huelva s'ensorraria. Intentarem l'heroïcitat de vèncer a la pista d'un grandíssim equip, que durant molta part de la lliga i contra tot pronòstic ha estat el que ha fet millor bàsquet. Et poses a analitzar-lo i fa una mica de vertigen, però nosaltres tenim sensacions competitives molt fresques, dels dos partits que els hem guanyat. Serà una semifinal molt bonica i és un encert que la televisin.