Un marge escàs

Reaccionant al salt inicial amb parsimònia compartida, pròpia de l'inici d'un play-off per evitar el mal de les emocions, la defensa blaugrana a mitja pista va poder establir-se homogèniament, atenta i efectiva.

Al davant, els canvis defensius del Lokomotiv li empobrien l'atac, però trobava Doellman en la mitja distància (3-7). Amb tot, de mica en mica, en les pèrdues provocades els russos van descobrir-hi punts en transició (10-8), si bé l'incipient desencert en el triple (0/4) els frenava. Amatents, els de Xavi Pascual van buscar i van localitzar punts després del rebot defensiu (10-14), a camp obert, just abans de connectar amb Pau Ribas en estàtic, assaltant des del costat contrari. Malgrat la clarividència, els tirs lliures, ben treballats, auxiliaven els locals (17-19).

Intentant córrer en qualsevol ocasió per mínima que fos per no permetre els vermells que s'organitzessin en la rereguarda, el Barça va viure els millors minuts de la primera meitat en el segon quart. Ho feia que negava el camp obert als de Bartzokas i que, a mitja pista, els russos abusaven (i fallaven) molt en el tir de tres. Desencertadíssims –només una cistella russa en els primers vuit minuts de quart i 3/15 triples al descans–, del neguit local l'equip, tot i no entrar en ritme ofensiu, en treia punts. No tants com voldria i hauria estat desitjable (19-28, 18'), veient com va acabar el partit, però anotació, intentant atacar l'avantatge físic ocasionat en els reiterats canvis defensius locals.

Eixuts

Tornant, amb Tomic intentant falcar la defensa, la lectura per vulnerar el rival era eixamplar la pista per gestar triples oberts. Però les males defenses –les quatre primeres faltes del tercer quart van concedir tirs lliures– li van erosionar l'efecte (35-42, 24'). I pitjor encara, van donar fluïdesa ofensiva al Lokomotiv (46-49). Mantenia la iniciativa, el Barça, però era plenament conscient que havia proposat molt per treure'n molt poc (50-53).

Jugant amb tres petits per estructurar la idea d'obrir el camp i dificultar la defensa de canvis dels de Bartzokas, encarant amb els exteriors, amb verticalitat (56-57, 34'), l'equip no es desenganxava del partit però tampoc s'espolsava un Lokomotiv còmode en el contacte, sempre dinàmic quan no hi ha ritme en el debat. Sobreesforç rere sobreesforç –una penetració d'Abrines va ser l'última cistella blaugrana, a 4:21 (58-61)–, Pascual havia donat l'últim quart a Arroyo per ordenar i crear en el camp de mines ofensiu. L'aposta fou estèril, per errades de Tomic a tocar de l'anella i perquè Draper, defensat pel porto-riqueny, sabia trobar tirs (62-61).

Veient les orelles al llop, l'única situació de transició en tot l'últim quart, culminada des de la torbació, va veure Doellman errar sol encarant la cistella (1x0) i, després de rebot, deixar escapar dues situacions de triple obert. Detalls i més detalls clausurats amb una mala defensa sobre Delaney (64-61), amb 29 segons, i un triple alliberat errat per Abrines.

Una cosa i l'altra i l'altra, preludi d'uns últims segons prolífics en despropòsits, sumari d'un partit jugat en un decorat que al Barça li convé entre poc i gens.