Un calfred va recórrer l’espina dorsal de Quique Sánchez Flores l’agost passat. El tècnic era informat per la direcció esportiva del club que el Vila-real venia decidit a emportar-se Gerard Moreno. Durant uns instants, el tècnic va començar a imaginar-se un Espanyol sense ell. Difícil missió la de substituir un futbolista irreemplaçable en els seus plantejaments. El curs anterior totes les alineacions començaven pel nom de Gerard Moreno. Eren ell i deu futbolistes més. El nom del punta de Santa Perpètua sempre figurava en les alineacions inicials fins a l’extrem que es resistia a canviar-lo per dosificar-lo. El curs anterior va jugar 37 partits de lliga. Només se’n va perdre un, i per obligació, per acumulació de targetes.

Enguany segueix amb la mateixa cadència. Un cop disputades sis jornades, ha tornat a fer el ple de minuts: 540. Només Pau López, Aarón Martín i David López li segueixen el ritme. És la piconadora de Quique Sánchez Flores. Un davanter total per al tècnic madrileny, que és feliç amb tot el que li aporta el punta català. És la tipologia de davanter que enamora el preparador blanc-i-blau. És el primer a marcar la pressió defensiva dels davanters. En l’últim partit de lliga contra el Deportivo se’l veia donant instruccions als seus companys per alinear-se en la pressió per ofegar la sortida de pilota del rival. Incansable i solidari, es mou per tot el front de l’atac. No destaca per res en concret. No excel·leix en cap concepte concret del joc, però és notable en tot. El seu posat melancòlic i la seva manera de córrer i moure’s pel camp enganya les defenses rivals. Sembla que camini sense un rumb concret i a batzegades. No té una cursa neta, però quan troba un forat sap com i quan ha de clavar una queixalada mortífera per assenyalar la porteria contrària. Aquest curs ha foradat la xarxa en tres ocasions. Tres gols que el fan ser el pitxitxi de l’equip davant de Leo Baptistão, que n’ha fet dos. Fa temps que l’Espanyol buscava un davanter resolutiu, i Gerard Moreno té entre cella i cella superar els seus registres de l’any passat, en què va sumar 13 dianes. Una temporada en què va fer els millors registres de la seva carrera, i enguany espera fer-los miques. L’any passat a hores d’ara acumulava un gol més. Va marcar en la jornada inaugural, al Sánchez Pizjuán, va fer un doblet contra el Màlaga i va tornar a marcar a El Sadar contra l’Osasuna. Però la dinàmica de joc i de creació de joc ofensiu que està experimentant l’equip convida a pensar que va pel camí adequat per superar els seus registres.

Dies després de l’interès del Vila-real, Gerard Moreno va tenir una conversa amb els tècnics del club. No tenia intenció de marxar. La seva recent paternitat, afegida a l’estima que té pels colors blanc-i-blaus, van ser suficients per desestimar l’oferta del club groguet. El seu present i futur es vestia de color blanc-i-blau per alegria del seu tècnic, que els dies posteriors a la seva renúncia a marxar li va servir per dormir amb més tranquil·litat conservant el seu futbolista de referència. El davanter compleix enguany la seva tercera temporada com a blanc-i-blau i en aquest temps ha doblat la seva cotització en el mercat, que ara és de vuit milions d’euros, segons el web especialitzat Transfermarkt.

La negativa a marxar porta inclosa una millora de contracte que s’haurà de cuinar els propers mesos. De moment, Gerard Moreno seguirà deixant-se la pell al terreny de joc i celebrant els seus gols amb Leo Baptistão en forma de dub quan l’ocasió ho requereixi. És feliç i espera que els seus gols enlairin l’Espanyol molt amunt en la taula de classificació. Aquell nen que recollia pilotes a Montjuïc ara és ídol a Cornellà. Una amalgama de sensacions que no es paguen amb diners. I és que Gerard té tics de futbolista del noranta. No entén d’artificis superflus. Seguirà caminant per la gespa amb un aire de garbuix i movent les mans amb certa descoordinació hipnòtica per enredar els rivals. Així és la piconadora de Quique Sánchez Flores. Pura dinamita.