Injecció de felicitat
Machín, a còpia de pragmatisme i solidesa defensiva, suma el primer triomf en lliga amb un gol de Bernardo
La victòria, tot i seguir en zona de descens, eleva la moral blanc-i-blava i corona una setmana fantàstica
llevant 0 espanyol 1
ESPANYOL:Diego López; Naldo, Bernardo, David López; Víctor Gómez, Víctor Sánchez, Roca, Darder (Granero, 84’), Pedrosa (Dídac, 70’); Vargas, Facundo Ferreyra (Campuzano, 75’). LLEVANT:Aitor; Coke (Miramón, 81’), Erik Cabaco, Vezo, Clerc; Campaña, Radoja, Hernani; Morales, Roger (Borja Mayoral, 62’), Rochina (Sergio León, 62’). GOLS:0-1 (38’) Bernardo.ÀRBITRE:González Fuertes (col·legi asturià) va mostrar targetes grogues a Naldo (42’); Víctor Gómez (64’); Carlos Clerc (77’); Marimón (90’); Campuzano (90’ + 3’).PÚBLIC:10a jornada del campionat de lliga al Ciutat de València. 18.934 espectadors van veure el partit en directe.Pablo Machín va sumar el seu primer triomf en lliga amb l’Espanyol i ho va fer en un Ciutat de València que li és talismà. La clau del partit va ser un gol de Bernardo. Un futbolista desconegut amb Gallego ara és intocable amb el nou tècnic. Jugada de pissarra. Estratègia que fa la diferència i que insufla ànims. Machín mai ha perdut al camp del Llevant i ahir va complir una tradició rutinària com va fer amb el Girona i el Sevilla. La victòria infon optimisme a les files blanc-i-blaves. Començava el partit cuer i ara és penúltim, però té la zona de salvació a només un punt. L’Espanyol és un equip en construcció, però ara, com a mínim, se li veu un esquelet. Una manera de jugar clara i diàfana. No es pateix en defensa i trepitja més l’àrea del rival, tot i que no acaba de generar el perill suficient per guanyar sense patir. El marge de millora és gran i més amb la plantilla que hi ha, però l’evolució de l’equip convida a l’optimisme. La setmana ha estat fantàstica. Victòria i lideratge dijous amb el Ludogorets i la cirereta contra el Llevant. El futbol és un estat d’anim i el futur es veu amb una mica més de llum. La foscor segueix present, però la dinàmica i l’actitud dels futbolistes van en clara línia ascendent. El triomf al Ciutat de València és d’aquells que donen ales i vertebren un model de joc. El pragmatisme és el nou segell de l’Espanyol. No hi ha temps per a les concessions a l’estètica. El nou model es fonamenta en una base sòlida en defensa i transicions ràpides en atac. Així es minimitzen els mals en defensa i es multipliquen les possibilitats de sovintejar l’àrea del rival. L’esforç és innegociable i la pressió alta ja és un segell natural, començant pel primer davanter. Un equip solidari que va acabar exhaust sobre la gespa. Machín ha aconseguit que els seus futbolistes tinguin la solidaritat d’un equip petit i lluitin cada pilota com si fos l’única. Només així sortirà del pou on s’ha ficat. Ahir es va donar el primer pas de l’operació remuntada, però la feina serà feixuga i llarga. Un procés maduratiu que va agafant cos.
Bernardo reneix
El futbol va ser generós amb l’Espanyol. Es va merèixer guanyar, però el patiment, fins a l’últim minut, va ser constant. El domini català va ser més aclaparador en el segon acte. El Llevant es va sentir molt incòmode amb el guió proposat pel seu rival. L’empenta blanc-i-blava curtcircuitava el joc dels granotes, que només van tenir una ocasió d’Hernani amb un xut que va marxar massa creuat. L’Espanyol tenia a la mà fer el segon veient el patiment local. Però aquest perill no va portar el verí de les ocasions de gol. Una bona aproximació de Ferreyra i una rematada de Campuzano van ser tot el bagatge ofensiu periquito. Aquí és el punt on l’Espanyol ha de buscar el seu punt d’evolució. Activar més les arribades de Vargas i Darder per tenir més contundència a l’àrea del rival. L’alquímia de Machín ha de ser millorar de cara a gol i una mica més de pausa en les transicions. Però, de moment, la solidesa defensiva és un passaport cap a l’èxit.