De Tomàs ja carbura

L’Espa­nyol viat­java a San Sebastián de los Reyes amb dos objec­tius a la maleta. El pri­mer, superar el duel con­tra el con­junt madri­leny sense pren­dre mal, i el segon, veure debu­tar Raúl de Tomás. El guió es va com­plir amb tot detall. Abe­lardo va sumar el seu pri­mer tri­omf com a tècnic blanc-i-blau sense molta llum però amb efec­ti­vi­tat. La resta va que­dar a les mans, o millor dit, als peus, de Raúl de Tomás. El fit­xatge més car de la història del club s’estre­nava jugant la mitja hora final del par­tit i coro­nant les bones sen­sa­ci­ons amb un gol. Deu­res fets i sense entre­bancs. I és que aquest for­mat de copa té el perill de que­dar eli­mi­nat en les pri­me­res eli­mi­natòries a mans d’equips modes­tos. Un ter­ror que els con­junts de pri­mer volen evi­tar per la mala imatge que dona. I ara l’Espa­nyol no va sobrat en aquest aspecte. Neces­si­tava pas­sar ronda i ho va fer sense pul­cri­tud però amb solvència.

Tot i això, la digestió del par­tit va ser difícil. El Sanse va ini­ciar el duel molt més endo­llat que l’Espa­nyol. Els cata­lans esta­ven freds i immòbils davant el joc local. Això va donar més empenta als madri­lenys, que van sac­se­jar el par­tit amb una pri­mera arri­bada de Joel Rodríguez que va con­nec­tar un bon cop de cap que no va tro­bar por­te­ria per poc. L’ani­mo­si­tat del Sanse seguia crei­xent davant l’ato­nia blanc-i-blava. Abe­lardo es des­es­pe­rava pel joc dels seus fut­bo­lis­tes. Cap acció con­creta relle­vant i sense esma per enllaçar més de tres bones pas­sa­des per con­cre­tar una jugada ofen­siva que posés en perill Iru­reta. El por­ter era un espec­ta­dor més. Una tra­jectòria dife­rent vivia Andrés Pri­eto, que va evi­tar el gol dels locals després d’una impre­cisió de Ber­nardo. El cen­tral es va ador­mir i Pipe Sáez per poc no ho apro­fita per posar a davant els madri­lenys. Andrés va posar una mà pro­vi­den­cial per evi­tar el gol. Pas­sa­ven els minuts i l’Espa­nyol no reac­ci­o­nava. Cap indici d’aquell equip volcànic i com­ba­tiu del derbi. Fred i estàtic. Un fut­bol sense movi­ment i així és impos­si­ble gua­nyar cap par­tit. És igual que el teu rival sigui el cuer del grup I de segona B. El par­tit va començar a girar a una altra velo­ci­tat gràcies a l’ani­mo­si­tat de Matías Var­gas. L’argentí s’endo­llava al par­tit. Com a mínim mos­trava agres­si­vi­tat i honor per com­pe­tir les pilo­tes divi­di­des. Itur­raspe posava color al canvi de guió. Un bon xut, des de la fron­tal, sor­tia lle­pant el pal. Era la pri­mera ocasió d’un Espa­nyol que s’aixe­cava de la mig­di­ada en què s’havia ins­tal·lat. El duel enfi­lava cap al des­cans però una assistència fil­trada de Melendo la va reco­llir Calleri. L’argentí, en dos temps, feia el gol en la pri­mera ocasió entre els tres pals de l’Espa­nyol en tot el par­tit. Premi majúscul per als d’Abe­lardo. Un tre­sor, vist el ren­di­ment mos­trat durant la pri­mera part.

L’Espa­nyol havia fet el més difícil: avançar-se en el mar­ca­dor. Ara tocava rema­tar la feina per evi­tar ensurts. El Sanse va posar en safata la victòria als dei­xe­bles d’Abe­lardo. Pipe Sáez treia el colze a pas­se­jar i veia la segona groga i la con­següent expulsió. No va tri­gar gaire l’Espa­nyol a treure rèdit de l’avan­tatge numèric. Pedrosa s’endin­sava per la banda esquerra i con­nec­tava un bon xut. Iru­reta, amb una gran atu­rada, evi­tava el segon. L’Espa­nyol havia posat la directa i volia liqui­dar el par­tit com més aviat millor.