L’Espanyol viatjava a San Sebastián de los Reyes amb dos objectius a la maleta. El primer, superar el duel contra el conjunt madrileny sense prendre mal, i el segon, veure debutar Raúl de Tomás. El guió es va complir amb tot detall. Abelardo va sumar el seu primer triomf com a tècnic blanc-i-blau sense molta llum però amb efectivitat. La resta va quedar a les mans, o millor dit, als peus, de Raúl de Tomás. El fitxatge més car de la història del club s’estrenava jugant la mitja hora final del partit i coronant les bones sensacions amb un gol. Deures fets i sense entrebancs. I és que aquest format de copa té el perill de quedar eliminat en les primeres eliminatòries a mans d’equips modestos. Un terror que els conjunts de primer volen evitar per la mala imatge que dona. I ara l’Espanyol no va sobrat en aquest aspecte. Necessitava passar ronda i ho va fer sense pulcritud però amb solvència.

Tot i això, la digestió del partit va ser difícil. El Sanse va iniciar el duel molt més endollat que l’Espanyol. Els catalans estaven freds i immòbils davant el joc local. Això va donar més empenta als madrilenys, que van sacsejar el partit amb una primera arribada de Joel Rodríguez que va connectar un bon cop de cap que no va trobar porteria per poc. L’animositat del Sanse seguia creixent davant l’atonia blanc-i-blava. Abelardo es desesperava pel joc dels seus futbolistes. Cap acció concreta rellevant i sense esma per enllaçar més de tres bones passades per concretar una jugada ofensiva que posés en perill Irureta. El porter era un espectador més. Una trajectòria diferent vivia Andrés Prieto, que va evitar el gol dels locals després d’una imprecisió de Bernardo. El central es va adormir i Pipe Sáez per poc no ho aprofita per posar a davant els madrilenys. Andrés va posar una mà providencial per evitar el gol. Passaven els minuts i l’Espanyol no reaccionava. Cap indici d’aquell equip volcànic i combatiu del derbi. Fred i estàtic. Un futbol sense moviment i així és impossible guanyar cap partit. És igual que el teu rival sigui el cuer del grup I de segona B. El partit va començar a girar a una altra velocitat gràcies a l’animositat de Matías Vargas. L’argentí s’endollava al partit. Com a mínim mostrava agressivitat i honor per competir les pilotes dividides. Iturraspe posava color al canvi de guió. Un bon xut, des de la frontal, sortia llepant el pal. Era la primera ocasió d’un Espanyol que s’aixecava de la migdiada en què s’havia instal·lat. El duel enfilava cap al descans però una assistència filtrada de Melendo la va recollir Calleri. L’argentí, en dos temps, feia el gol en la primera ocasió entre els tres pals de l’Espanyol en tot el partit. Premi majúscul per als d’Abelardo. Un tresor, vist el rendiment mostrat durant la primera part.

L’Espanyol havia fet el més difícil: avançar-se en el marcador. Ara tocava rematar la feina per evitar ensurts. El Sanse va posar en safata la victòria als deixebles d’Abelardo. Pipe Sáez treia el colze a passejar i veia la segona groga i la consegüent expulsió. No va trigar gaire l’Espanyol a treure rèdit de l’avantatge numèric. Pedrosa s’endinsava per la banda esquerra i connectava un bon xut. Irureta, amb una gran aturada, evitava el segon. L’Espanyol havia posat la directa i volia liquidar el partit com més aviat millor.