L’Espa­nyol torna a la lliga. Ter­ri­tori de rea­li­tat i de tre­mo­lors. Aquí és on es juga el ser o no ser. L’existència més íntima de l’enti­tat es posa a prova con­tra el Vila-real aquesta tarda. L’Espa­nyol ha mutat la seva men­ta­li­tat amb l’arri­bada d’Abe­lardo, i l’empat d’or en el derbi ha estat un bon impuls. La bona dinàmica psi­cològica ha vin­gut reforçada pel fit­xatge de Raúl de Tomás. Una inversió rècord, la més impor­tant de la història de l’enti­tat. Un movi­ment de 20 mili­ons per tren­car la lògica del destí. Aquesta acció ha estat l’últim res­sort que ha endo­llat una afició melancòlica i que ara creu en la sal­vació com un fet ine­lu­di­ble. El “Sí que es pot” del final del derbi és la mos­tra més fefa­ent de la catarsi emo­ci­o­nal expe­ri­men­tada per la parròquia blanc-i-blava en plena comunió amb el seu equip. Un clímax que tindrà con­tinuïtat avui amb una pere­gri­nació de 3.000 afi­ci­o­nats. “Dono les gràcies a la gent que es des­plaçarà. Com a entre­na­dor em sento afa­la­gat. Vull que els segui­dors se sen­tin orgu­llo­sos de ser peri­qui­tos. Estic molt emo­ci­o­nat i il·lusi­o­nat”, recor­dava el tècnic sobre el des­plaçament mas­siu que es viurà avui. Vint-i-dos auto­cars i cot­xes par­ti­cu­lars for­ma­ran part d’aquesta cara­vana blanc-i-blava de la il·lusió. Curiós sen­ti­ment. Un des­plaçament digne d’un par­tit euro­peu però que és vist per l’afició com la pri­mera pedra en el camí de la sal­vació. Aques­tes sen­sa­ci­ons con­tras­ten amb la situ­ació de cuer de l’Espa­nyol: 11 punts i, encara, a 4 de la sal­vació. Neces­si­ten Els blanc-i-blaus neces­si­ten un salt qua­li­ta­tiu i quan­ti­ta­tiu en el seu fut­bol per asso­lir els 30 punts que li asse­gu­ra­rien la per­manència a pri­mera. Així doncs, estem par­lant de sig­nar una segona volta de com­pe­tició euro­pea. L’afi­ci­o­nat ho sap, i per això ha fet el pas de ser partícip d’una catarsi col·lec­tiva. “Els dinou par­tits que ens que­den seran impor­tantíssims, finals. No se sor­tirà d’aquesta situ­ació en qua­tre par­tits. Cos­tarà, i per això cal anar pas a pas, però hi anem molt moti­vats”, reblava Abe­lardo, cons­ci­ent de la importància del pla men­tal per surar sobre les bra­ses de l’infern. Una missió impos­si­ble pot trans­for­mar un fet utòpic en real. Fins i tot David López ha aga­fat el lema de De la Peña. Aque­lla boge­ria exis­ten­cial per creure en la sal­vació. L’Espa­nyol en la seva màxima expressió. Mag­ni­fi­car el dis­curs i can­viar el destí. On molts tron­to­llen, l’Espa­nyol hi veu cer­te­ses i un camí clar i diàfan cap a la sal­vació. Un pos­si­bi­lisme a prova de dis­gus­tos i en què el club blanc-i-blau sem­pre ha sor­tit reforçat des de la unió total entre equip i afició. Ara mateix l’Espa­nyol està en aquest punt d’ebu­llició. “Els juga­dors han de gau­dir i inten­tar gua­nyar. S’han d’alli­be­rar i no pen­sar en la situ­ació en què estem”, insis­tia el pre­pa­ra­dor asturià, i recor­dava: “Ells han de con­fiar en la seva qua­li­tat, perquè hi ha molt nivell, però la ment és fona­men­tal tant en l’esport com en la vida.” Per això, la victòria avui a Vila-real és la cons­ta­tació d’un fet màgic. Creure en una remun­tada ja és dogma de fe. Tot­hom pensa que és i serà pos­si­ble. Només així s’entén i es comprèn la boge­ria d’un des­plaçament mas­siu cap a Vila-real.