L’Espanyol es va condemnar a Granada amb dues errades defensives que el van privar d’un triomf. El rival en va fer prou aprofitant els regals, de fet va guanyar el partit fent només dues rematades entre els tres pals i passant-se els últims quaranta minuts sense rematar a porta. El partit no va ser dolent, ni de bon tros, però l’Espanyol, sent cuer, no pot fer cap mena de concessió al rival. Ahir en va fer dues, i greus, i això va ser una sagnia per als deixebles d’Abelardo. Era un partit per no perdre, i per damunt de tot s’hauria pogut guanyar vist les prestacions de la segona part en què l’allau de joc ofensiu va ser letal. És un luxe tenir un futbolista com Raúl de Tomás, que dona un nou aire a l’Espanyol, més fiabilitat ofensiva. Però ara cal no fer-se l’harakiri donant peixet a un rival que estava estabornit i va reviure gràcies a l’oxigen que li va donar l’Espanyol.

Abelardo va moure el seu onze i va introduir diversos canvis. Primer titularitat per a Embarba i també, en lliga, per a Iturraspe, que va ocupar el lloc del sancionat Marc Roca. El Granada va iniciar el partit pujat de revolucions i l’Espanyol aguantava les escomeses sense cap perill real per a la porteria de Diego López. Joc directe per percudir constantment en la defensa amb la intenció de buscar alguna via d’aigua. Víctor Díaz va penjar una pilota que va ser rematada per Carlos Fernández. El partit era un intercanvi de cops estèril, sense cap clara ocasió de gol. Calia un toc de qualitat per desestabilitzar el matx. Raúl de Tomás va fer un control orientat per habilitar una contra amb Darder, que no va trobar una bona finalització. Era el primer avís. Raúl de Tomás va desnivellar el marcador amb una acció de murri forçant un penal a Domingos Duarte. El madrileny, prèvia discussió amb Calleri, no va fallar des dels onze metres. Tercer gol de RDT. Prodigiosos els registres del davanter, que només ha necessitat tres partits per erigir-se en el pitxitxi. De Tomás ha marcat en tots els partits que ha jugat: primer va ser en la copa i després en els tres partits de lliga que ha jugat. El madrileny marca la diferència sobre la gespa i en cada gol que marca l’Espanyol respira. Ha vingut per solucionar la falta d’efectivitat d’un equip estèril en atac. La seva arribada és una primavera anticipada. Ha instal·lat l’Espanyol en un altre nivell i quan toca una pilota pot passar qualsevol cosa. És el primer jugador de l’Espanyol, des de l’any 1939, que marca en els seus quatre primers partits com a blanc-i-blau.

El gol donava força a l’Espanyol en el seu objectiu d’obtenir els tres punts i en volia més. Calleri, vestit d’extrem, va fer una gran jugada per assistir Darder, tot sol, al segon pal. El balear va perdonar el segon enviant la pilota als núvols. Ho va tornar a provar Raúl de Tomás, que va obligar Rui Silva a enviar la pilota a córner. El bon moment dels deixebles d’Abelardo va saltar pels aires. Un desajustament defensiu propiciat per una pèrdua de pilota de Javi López va servir a Carlos Fernández per assistir Machís, que va marcar de xut creuat. Frustració total camí de vestidors: del possible 0-2 es passava a un escarransit empat.

El mal encara es va fer més gran en l’inici de la represa. Tot just s’iniciava el segon acte i Naldo es va deixar pispar la pilota. Una falta de concentració letal que va servir en safata de plata el gol a Carlos Fernández. El Granada havia capgirat el partit a còpia d’errors decisius de l’Espanyol. Un partit controlat agafava dimensions de tragèdia grega. El guió del duel era diabòlic per als barcelonins. Calia mastegar terra per trencar la dinàmica. Abelardo va fer un canvi ofensiu: Matías Vargas per Iturraspe. Darder va endarrerir la seva posició a la medul·lar. L’Espanyol buscava reequilibrar el marcador i si una cosa té ara és gol. Raúl de Tomás va tornar a agafar el timó del partit. Hiperbòlic en tots els seus moviments. Vestit com un galant de cinema dels anys cinquanta no es volia resignar a perdre el partit i es movia per tot el camp: per uns moments en posicions de rematada però també per estructurar el joc. Viu el futbol a un altre nivell. Un artista polifacètic que tant pot pintar un quadre impressionista com canviar de registre i fer una escultura renaixentista. El madrileny va desplegar l’allau ofensiva de l’Espanyol estavellant una pilota al pal que va encongir l’afició del Granada als seus seients. Els andalusos es van posar nerviosos i intentaven trencar el domini blanc-i-blau amb constants faltes. El partit es va fer molt llarg al Granada, a qui ara li tocava resistir. L’Espanyol va insistir fins al final però les dues errades van ser letals i decisives en una derrota que frena la bona dinàmica dels blanc-i-blaus per sortir del descens.