L’Espanyol viu un tram final de lliga de condemna després del triomf de l’Eibar a Granada que dispara els bascos a onze punts de distància respecte dels blanc-i-blaus. Ara mateix, l’últim equip que se salva és el Celta, amb deu punts més que els catalans. El moviment de Rufete per Abelardo a la banqueta s’ha de llegir en la clau de millorar la imatge tètrica d’una temporada paupèrrima. Més avall no s’hi pot anar, i la clau és acabar de manera digna els últims set partits de la temporada. Un passadís cap a l’infern de segona, ja que la permanència és una missió impossible vist els punts en joc i la distància sideral que hi ha amb la salvació. El missatge de Rufete és clar: millorar les prestacions de l’equip com un brindis final. Acabar la temporada dempeus i no malmetre encara més la seva autoestima. Aquesta primera missió es va aconseguir contra el Madrid.

La imatge de l’equip va ser una altra. Un equip amb orgull i amb certa consistència que va posar en problemes tot un Madrid. El líder es va haver d’esforçar per desendollar un Espanyol valent i decidit a cremar les naus. Els primers minuts van evidenciar aquesta estratègia amb un Embarba que buscava les pessigolles dels centrals blancs i un Wu Lei que intentava treure profit buscant l’esquena a Marcelo. L’Espanyol va disposar d’un bon parell d’arribades per avançar-se en el marcador. El domini territorial era dels visitants, però l’Espanyol vivia amb una certa comoditat el matx, i competint a un bon nivell.

El duel ensumava el descans amb un empat en el marcador, però Benzema es va inventar una jugada de mestre. Màgia pura del francès per baixar una pilota amb el pit i amb un toc d’esperó assistir Casemiro, que va afusellar Diego López. Un minut abans, el gallec va fer una bona aturada a un xut de Hazard i una altra en una vaselina de Casemiro des de la medul·lar. Benzema, amb una maniobra només reservada per a escollits, desendollava un bon Espanyol. El francès és un jugador diferencial. Un crac que sempre apareix en els minuts decisius, i ahir va demostrar per què és un futbolista imprescindible per a Zidane. Madrid en estat pur. Sense fer un gran partit, un toc màgic és suficient per navegar en un partit que semblava costerut.

El Madrid va gestionar amb suficiència el seu curt avantatge per sumar tres punts claus en la seva cursa pel títol. El mèrit de l’Espanyol va ser demostrar que, malgrat la seva situació de cuer, va tenir prou esma i capacitat per demostrar el seu talent i plantar cara al Madrid. Una revifada tardana que no li evitarà el dolor infinit de baixar a segona tot i quedar encara sis jornades per continuar alimentant l’orgull i l’autoestima. Ara la pròxima estació, a Anoeta, contra la Real Societat, per mantenir una bona imatge i l’orgull.

Per la seva banda, el Real Madrid suma tres punts més i recupera el lideratge en la seva cursa per aconseguir el títol de lliga, en un estira-i-arronsa amb el Barça.