L’Espanyol ha tancat una tortura de temporada per oblidar amb un meritori partit en què va dignificar la samarreta. Era el mínim després d’un curs desastrós, el pitjor de la seva història, que ha acabat amb el descens a segona després de 26 anys a primera. És un cop que fa mal i ni una victòria ahir hauria apaivagat el dolor i la ràbia dels aficionats. Al davant hi havia el Celta. Els gallecs s’hi jugaven el descens i semblava que estaven passejant per la platja de Samil sense cap més preocupació que pensar en les vacances. El partit dels homes d’Òscar García va ser paupèrrim. L’Espanyol, amb una mica més de punteria, hauria aconseguit el triomf amb comoditat. Però ja sabem que un dels grans problemes del conjunt català és l’al·lèrgia a ser determinant en els metres finals. Wu Lei va tenir quatre bones ocasions, però cap de les quals va arribar a entrar a la porteria d’un jove Iván Villar molt nerviós durant tot el partit. L’únic consol del Celta era escoltar com el Madrid li feia la feina per mantenir-se a primera gràcies a la derrota del Leganés. I és que el final de lliga dels gallecs els ha portat al llindar del descens quan feia cinc jornades, i després d’un empat contra el Barça, tenien el bitllet de la permanència a la butxaca.

Els nervis i la pressió del Celta es van diluir a tocar del descans, quan Embarba va fer un golàs des de la frontal. El gol del madrileny va ser anul·lat perquè el col·legiat havia tocat prèviament la pilota. El Celta respirava pendent del transistor, però sense esma per fer els deures, i en el temps afegit Víctor Sánchez va estavellar una pilota al travesser. Tot i això, el premi dels gallecs era quedar-se a primera i això és el que val. L’Espanyol marxa cap a segona, on es trobarà el Mallorca i el Leganés. Tocarà bastir un projecte i a partir d’avui comença el camí per retornar a primera. Una categoria de la qual l’entitat barcelonina, per història, mai hauria d’haver sortit. Toca posar fil a l’agulla des d’avui, quan es començaran a produir els primers moviments a la cúpula directiva. Però aquesta setmana ha de ser la del fitxatge de l’entrenador: el pal de paller del projecte. Toca il·lusionar una parròquia molt adolorida per una temporada de vergonya. Per sort, aquesta tortura ja s’ha acabat, amb un epíleg tètric i indigne: nou jornades sense guanyar i només un punt de 27.