Carlos García Pont va presentar, ahir, la seva renúncia com a vicepresident. El ja exmandatari se n’ha anat del club amb elegància i sense fer soroll però és un missatge velat cap al president, Chen Yansheng. García Pont no deixa l’Espanyol pel seu descens a segona, sinó per la impossibilitat d’efectuar les millores que ell pensava que eren necessàries per potenciar el club. Home d’empresa i de sentiment periquito, havia fet una bona radiografia del club per implementar canvis estratègics amb la idea de situar el club en el top 6 de la lliga. Les seves recomanacions s’han anat diluint amb el temps i ha preferit fer un pas al costat i no sentir-se com un gerro xinès amb poders únicament de representació. La seva marxa s’ha de veure com una clara advertència cap al màxim mandatari de la institució, que ha vist com la seva gestió ha portat el club a segona en l’any que havia de ser de creixement després del retorn a Europa, 12 anys després.

La marxa de García Pont deixa el consell d’administració de l’Espanyol sense l’únic directiu amb sentiment periquito. Ara mateix, el consell blanc-i-blau queda format per Lu Zuilan, Mao Ye Wu, Wang Lirong, Zheng Zefeng i Hongyuan Wang. El gruix de l’òrgan de govern de l’entitat treballa des de la Xina i els seus membres poques vegades han trepitjat les oficines del club.

L’Espanyol té un forat esportiu important propiciat pel descens a segona, però també l’ànima foradada i una desafecció profunda en l’àmbit social. És un club fort en l’àmbit econòmic, però orfe de referents mediàtics que destil·lin sentiment de pertinença. Chen va arribar al rescat d’una entitat moribunda econòmicament però el retrocés social és preocupant. El president té al·lèrgia als mitjans de comunicació i la seva confiança en els executius del club és molt volàtil. Només així s’entén que cap projecte tingui una mínima continuïtat per arrelar. Pel camí, el mandatari xinès ha vist desfilar quatre directors esportius: Ángel Gómez, Jordi Lardín, Óscar Perarnau i ara qui té el comandament per refer l’equip i articular un bon projecte esportiu és Francisco Joaquín Pérez Rufete. La cosa tampoc ha rutllat pel que fa a la direcció general on Ramon Robert va deixar pas a Roger Guasch i ara és el torn de José María Durán. Aquest últim i Rufete han de ser els arquitectes responsables d’instaurar un full de ruta consistent per retornar a primera d’aquí a un any. Durán haurà de filar prim en les seves decisions i ser valent. A Getafe va viure a l’aixopluc del plenipotenciari Ángel Torres, que li marcava el camí a seguir. Ara haurà de volar sol i fer el seu trajecte amb la batuta esportiva de Rufete. La situació és delicada i tot està en mans de Chen Yansheng, que té sempre l’última paraula en tots els assumptes, però amb l’handicap d’estar a 10.000 quilòmetres. Una distància geogràfica però també comunicativa que dificulta la presa de decisions en el dia a dia i, de retruc, a mitjà i llarg termini.

Chen va ser un bàlsam per a l’Espanyol gràcies a la seva aposta econòmica, però li caldrà canviar moltes coses i escoltar els seus assessors per fer més assenyada la gestió. Carlos García Pont tenia fil directe amb Chen i podia aconsellar certs moviments i posar sobre la taula les recomanacions adients per ajudar el club. però no tenia cap poder executiu. El temps haurà de dir si el missatge de l’exmandatari és descodificat amb un propòsit d’esmena o bé si continua emboirat en els seus pensaments. La sortida de García Pont obre la capsa de Pandora en l’alta direcció del club. No és una sortida fàcil de pair i encara més en un moment d’extrema feblesa de l’entitat a tots els nivells. El futur immediat necessita certeses i ara mateix l’Espanyol és un mar de dubtes.