Els despatxos de l’Espanyol treuen fum. Un descens, i més en el cas del club blanc-i-blau, que sumava 26 anys consecutius a primera, és un cop anímic però també econòmic. Els rectors del club s’han deixat de lamentacions i ja han posat fil a l’agulla per bastir un nou equip. L’Espanyol d’aquesta temporada s’assemblarà poc, o gens, al que hem vist fins ara. La direcció esportiva ha d’emprar les tisores a tots els nivells per conviure amb la nova realitat de segona divisió. L’Espanyol tindrà un pressupost de 50 milions, però molt lluny dels més de 80 que tenia en l’últim exercici. En termes de massa salarial haurà de reduir a la meitat el salari destinat a futbolistes i, a més a més, haurà de fer caixa per equilibrar els comptes i poder anar al mercat a pescar nous futbolistes per construir un equip competitiu per assolir l’ascens. En certa manera, i vist amb perspectiva, és la quadratura del cercle. El repte encara es fa més difícil per la situació de crisi, motivada per la pandèmia, que farà que el mercat de contractacions d’aquest estiu sigui deflacionista. Aquest és el panorama amb el qual haurà de treballar la direcció esportiva de l’Espanyol, i està obligada a fer-ho sense marge d’error ja que l’ascens és prioritari.

Així doncs, una de les vies per quadrar els números i complir amb la nova normativa de la lliga, encara més estricta que l’anterior, implica obligatòriament traspassar un bon grup de futbolistes que tinguin un bon aparador en el mercat. Molts són els futbolistes que entren en aquest perfil de futbolistes. Els més evidents són Raúl de Tomàs o Cabrera, incorporats aquest gener a canvi de 22 milions d’euros i vuit, respectivament. El salari de tots dos futbolistes baixa ostensiblement a segona i el club els podria retenir, però tenen la porta oberta a sortir cedits. L’Espanyol no vol aquesta fórmula i, en el cas que marxin, vol recuperar, com a mínim, la forta inversió que ha fet per ells. Cedir-los implica fer-se càrrec de l’amortització i això són menys diners per invertir en futurs jugadors.

Al marge d’aquests dos casos, hi ha jugadors que tenen mercat com David López, Marc Roca o Sergi Darder. Aquests jugadors no marxaran, però segurament d’aquests tres el que pot donar un major rendiment econòmic per edat i projecció és Marc Roca. Ara mateix, el de la Granada, amb contracte fins al 2022, respon a la fotografia ideal. L’any passat ja va estar a punt de marxar traspassat, però el club blanc-i-blau no va arribar a un acord per a la seva venda. Ara, la posició i la situació del mercat obligaran a ser més flexibles i Roca o Darder poden tenir les claus per remodelar la plantilla i no endeutar-se més. I és que l’Espanyol va fer un enorme esforç en el mercat d’hivern, en què es va gastar més de 40 milions (als quals cal afegir els 20 de l’estiu anterior) per evitar el descens. Ara ha de fer caixa, i fins que això no passi difícilment l’Espanyol podrà incorporar nous futbolistes, si no és mitjançant una cessió o un futbolista que tingui la carta de llibertat.