Doncs ja s’ho pot imaginar. A ningú li agrada que li rescindeixin el contracte quan encara tens un any més. He passat onze mesos molt durs. Tinc un dit tort i dolor. No puc jugar a futbol i encara estic de baixa i l’Espanyol, enmig de tot això, m’acomiada el 6 de juliol.

És el que han de dir, la versió del club ha de ser aquesta i voldran defensar la seva manera d’actuar. Ara no entraré a rebatre tot el que s’ha dit i ja hi haurà un jutge que dictamini qui té raó. Jo entenc que el meu acomiadament és improcedent i si el club diu que m’ha acomiadat per un tema esportiu doncs que paguin l’any que em queda de contracte i el rescindeixen. No ho han fet així. Però el que més em dol és l’altre aspecte, el de la salut. Ho trobo una falta de respecte. Com em pot dir l’Espanyol que tinc l’alta i que puc jugar si he estat tot el mes de juny fent rehabilitació i tinc el dit com el tinc? Les meves companyes estaven de vacances i jo estava fent rehabilitació. El club es contradiu. Si estic donada d’alta com és que estic fent rehabilitació? La meva mà no està per jugar i això és una evidència que veu tothom.

Em van oferir 3.000 euros per rescindir el contracte. Això posava en un paper que em va presentar Vicente Mateo [nou responsable del planter] i Raquel Cabezón. En aquell paper deia que era un acomiadament disciplinari i després un acomiadament objectiu. Hi ha unes contradiccions que no són normals.

No sé si és esportiu o bé per la lesió. L’única cosa que sé és que jo m’estava rehabilitant de la lesió al dit. Hi ha un moment en què la mútua em dona d’alta i després no em vol operar. L’Espanyol sap que jo no puc jugar si no es fa aquesta operació però ells s’agafen a la decisió de la mútua de donar-me l’alta. I sent portera, així com tinc el dit, no estic en condicions de posar-me sota pals.

El 6 de juliol quan surt publicada la nota al web del club. Jo estava fent recuperació i em diuen que volen parlar amb mi. Passo pel despatx i hi havia Raquel i Vicente Mateo. Qui parla més és ell i em diu que m’ha de rescindir el contracte i acomiadar-me. No m’ho esperava. En cap moment podia intuir que em passaria això i pensava que comptaven amb mi.

No ho sé, però qui porta el pes de la reunió del 6 de juliol és Vicente Mateo. Ell em diu que és un tema esportiu i jo li dic que tinc un contracte firmat i m’ofereix una quantitat compensatòria: 3.000 euros. Li vaig dir: “I la meva operació?” “Això ho has d’aclarir amb la mútua”.

Sí, fins i tot per fer vida normal i poder agafar coses però abans de l’operació he de fer rehabilitació. Ara el que tinc malament és el quart dit de la mà dreta. És el que està tort perquè no em van fer la rehabilitació i he perdut el 80 per cent de la mobilitat en aquell dit.

Ara m’ho estic pagant jo, tot surt de la meva butxaca. Un dit que estava bé i que no s’havia d’operar. És un problema col·lateral que tinc per la mala rehabilitació de fisioteràpia que m’ha fet i fins que no recuperi la mobilitat d’aquest dit no puc entrar a la sala d’operacions per arreglar l’altre.

Que compleixin el contracte i, si com diuen, és un tema esportiu que paguin la totalitat de la fitxa. El problema és que en el futbol femení estem desprotegits i no tenim un conveni fort. I per una altra banda, que reconeguin que estic de baixa. Em vaig lesionar amb l’Espanyol i he de recuperar la mobilitat a la mà per fer vida normal tant pel que fa a la rehabilitació de fisioteràpia com l’operació.

Des del gener que estic en espera d’operar-me i m’avisen en ple confinament, un 18 de maig, per fer-ho d’un dia per l’altre. Jo estava en quarantena per la Covid-19 i els dic que s’esperin una setmana. El club ho va intentar però em va dir que manava la mútua. Però legalment m’han d’avisar amb més temps de marge i no quaranta-vuit hores abans.

Això no ho sabré fins que m’operi però primer és la salut. El futbol s’acaba, la vida continua i vull tenir una bona mobilitat a la mà.